Baixkir
башҡортса, Башҡурд теле i башҡорт теле  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua, llengua viva i llengua natural |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.200.000 (2010 ) |
| Oficial a | Baixkíria |
| Autòcton de | Baixkíria, óblast de Txeliàbinsk, Óblast de Kurgan, óblast de Sverdlovsk, krai de Perm, óblast d'Orenburg, óblast de Saràtov, óblast de Samara, Tatarstan, Udmúrtia, óblast de Tiumén i baixkirs |
| Estat | Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-bolgar | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, Yañalif i escriptura àrab |
| Institució de normalització | Institut d'Història, Lingüística i Literatura del Centre de Ciències d'Ufà |
| Estudiat per | Bashkir studies (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ba |
| ISO 639-2 | bak |
| ISO 639-3 | bak |
| SIL | bak |
| Glottolog | bash1264 |
| Linguasphere | 44-AAB-bg |
| Ethnologue | bak |
| ASCL | 4399 |
| UNESCO | 334 |
| IETF | ba |
El baixkir (baixkir: Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques exsoviètiques.[1] S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí.[2][3] És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26.737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:
- Jurmata, parlat al sud del país
- Kuvakan, parlat a l'est.
Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a l'óblast de Txeliabinsk, 46.029 a l'óblast d'Orenburg, 29.430 a l'óblast de Tiumén, 24.365 a l'óblast de Sverdlovsk 16.544 a l'óblast de Kurgan, 14.936 al krai de Perm i 10.816 al Tatarstan.
Característiques
[modifica]Té una consonància semblant a la del kazakh. Les principals característiques fonològiques són:
- Tenen vocals febles: ï, ĕ, ŏ i ö.
- Correspondència i, u, ü amb el turc e, o, ö
- Tenen una a bilabialitzada, com el tàtar.
- Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
- Correspondència de s amb el turc Š
- Presenta harmonia vocàlica
El baixkir és una llengua SOV aglutinant. Els substantius es declinen en els casos nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, locatiu i ablatiu.
Històricament, les vocals mitjanes del turc antic han augmentat de mitja a alta, mentre que les vocals altes del turc antic s'han convertit en la sèrie mitjana reduïda al Baixkir, com també han passat a Tàtar.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Bashkort» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Berta, Árpád. Tatar and Bashkir. 2a edició. Routledge, 2021. DOI 10.4324/9781003243809-20/tatar-bashkir-%C3%A1rp%C3%A1d-berta. ISBN 978-1-003-24380-9.
- ↑ Kortmann, Bernd; Auwera, Johan van der. The Languages and Linguistics of Europe: A Comprehensive Guide (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-07-27, p. 159-. ISBN 978-3-11-022026-1.
- ↑ Johanson, Lars; Csató, Éva Á. «The History of Turkic». A: The Turkic Languages (en anglès). Routledge, 2015-04-29, p. 92. ISBN 978-1-136-82527-9.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- "Bashinform" notícices Arxivat 2006-04-03 a Wayback Machine.
- "Bashkortostan" diari Arxivat 2006-03-16 a Wayback Machine.
- Ciutat d'Ufa Arxivat 2006-02-21 a Wayback Machine.
- "Ural batyr" epos
- Pàgines de cançons i folklore baixkir
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
