Aleksandr Abràmovitx Voskressenski
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1809 (Julià) Torjok (Rússia) |
| Mort | 21 gener 1880 (Julià) (70 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Formació | Institut Pedagògic Principal |
| Director de tesi | Germain Henri Hess |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Imperial de Sant Petersburg Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Alumnes | Pyotr Alekseyev (en)  |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Dmitri Mendeléiev |
Aleksandr Abràmovitx Voskressenski (en rus: Александр Абрамович Воскресенский; 25 de novembre de 1808, Torjok, Imperi Rus – 21 de gener de 1880, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic orgànic rus que fou rector de la universitat de Sant Petersburg entre 1861 i 1863 i entre 1865 i 1867. Quant a la seva obra destaca el descobriment de la teobromina, el principal alcaloide de les llavor del cacau.
Voskressenski era fill d'un sacerdot que morí el 1814. Tenia una germana i un germà. Estudià al seminari de Tver i des dels primers anys mostrà un especial talent per a les ciències i, després de graduar-se a l'Institut de Pedagogia de Sant Petersburg el 1836, anà a Alemanya per continuar la seva formació. Allà assistí a cursos d'Eilhard Mitscherlich, Heinrich Rose i Heinrich Gustav Magnus a Berlín i Justus von Liebig a Giessen, que consideraven Voskressenski com un dels seus estudiants amb més talent. Amb Liebig inicià la seva pròpia investigació química. Després de tornar a Rússia el 1838 fou nomenat assistent del professor Soloviov a la Universitat de Sant Petersburg. En 1839 defensà la seva tesi doctoral sobre l'àcid quínic sota la supervisió de Germain Henri Hess.[1] El 1841 aïllà la teobromina de les llavors del cacau (Theobroma cacao).[2] El 1843 fou ascendit a professor. Hess morí el 1850 i Voskressenski es feu càrrec de tots els seus deures docents, impartint simultàniament conferències a diverses institucions de Sant Petersburg. Entre els seus estudiants hi havia Nikolai Bekétov, Nikolai Menxutkin i Dmitri Mendeléiev. Després de ser rector de la Universitat Imperial de Sant Petersburg el 1861-1863 i el 1865-1867 es traslladà breument a Khàrkov, actual Ucraïna, però aviat tornà a Sant Petersburg, on passà els seus últims anys a millorar l'educació.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Mendeléiev, D.I. «ЭСБЕ/Воскресенский, Александр Абрамович — Викитека» (en rus). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary, 1892. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «theobromine (CHEBI:28946)». [Consulta: 15 abril 2019].