[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Al-Sijzí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAl-Sijzí

Model del sistema solar i moviment de la terra segons as-Siǧzî: El planetari d'al-Sijzí (construït el segle XVI) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أحمد بن مُحمَّد بن عبد الجليل السِّجْزي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) ابو سعیدأحمد بن مُحمَّد بن عبد الجليل السِّجْزي Modifica el valor a Wikidata
c. 951 Modifica el valor a Wikidata
Sistan (Imperi Safàrida) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1020 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Lloc desconegut
ResidènciaXiraz
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques, ocultisme i geometria Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques


Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí (àrab: أبو سعيد أحمد بن محمد بن عبد الجليل السِّجْزي, Abū Saʿīd Aḥmad b. Muḥammad b. ʿAbd al-Jalīl as-Sijzī), més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del segle x.

Vida

[modifica]

Poc es coneix de la seva vida. Se sap que l'any 963 va copiar una obra de Pappos d'Alexandria i que encara era actiu l'any 998 quan va escriure un llibre sobre el teorema transversal.[1] Per això s'estimen les seves dates de naixement i defunció.

Per la seva nisba, Sijzí, se suposa nascut al Sejistan. També se sap que va viure a la cort dels búyides on, probablement, fou un protegit del sobirà Àdud-ad-Dawla i que va assistir a les observacions astronòmiques fetes a Xiraz els anys 969-970 per Abd-ar-Rahman as-Sufí i on segurament va conèixer Abu-l-Wafà, al-Quhí i Nazif ibn Yumn.[2]

Obra

[modifica]

Es conserven uns 35 manuscrits amb tractats seus de geometria dels aproximadament 45 que en va escriure, a més, d'uns altres 14 d'astronomia.[2]

Els tractats més interessants són:

  1. Tractat sobre la resolució de problemes geomètrics. Un original tractat on dissenya les estratègies per a resoldre qualsevol mena de problema.[3]
  2. Llibre de la mesura de les esferes amb esferes. En ell, calcula les volums d'esferes inscrites dins d'altres esferes, un problema gens trivial.
  3. Tractat sobre com imaginar dues línies que s'apropen però no s'intersequen encara que es perllonguin indefinidament. Basat en el llibre de les Còniques d'Apol·loni de Perge.
  4. Sobre la trisecció de l'angle, un problema clàssic de la matemàtica grega.
  5. Anotacions geomètriques. Un compendi dels problemes que eren objecte de discussió entre els matemàtics de Xiraz i de Khorasan.
  6. Tractat sobre el teorema transversal. Conté la demostració de dotze lemes que són una aportació fonamental a la trigonometria.

Referències

[modifica]
  1. Hogendijk, 1996, p. vii.
  2. 2,0 2,1 Dold-Samplonius, 1997, p. 159.
  3. Hogendijk, 1996, p. x, a les pàgines X i següents el compara amb el conegut llibre de Pólya How to solve it? (segle XX).

Bibliografia

[modifica]

La seva obra ha estat editada en francès a:

Altra bibliografia secundària:

Enllaços externs

[modifica]