[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Abies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAbies Modifica el valor a Wikidata

avet blanc Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta d'avet Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
SubfamíliaAbietoideae
GènereAbies Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Tipus taxonòmicAbies alba Modifica el valor a Wikidata
Fulles d' Abies alba, típicament escotades a la punta
Espècies europees d'Abies
Abies koreana
Abies concolor
Abies pinsapo
Abies procera
Abies balsamea

Abies és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies[1] que inclou els avets verdaders. L'única espècie d'Abies nadiua dels Països Catalans és Abies alba, que creix espontàniament en alguns vessants ombrívols del Pirineu i del Montseny. A les serrelades Bètiques del sud de la península Ibèrica creix Abies pinsapo.

Distribució

[modifica]

Les espècies del gènere Abies es distribueixen per l'Hemisferi Nord sobre tot a les regions temperades i boreals, especialment en zones muntanyoses.[1]

Més de la meitat dels avets que hi ha a Catalunya són a la Val d'Aran, on és l'espècie més abundant, amb un total de 7 milions de peus. La segona comarca amb més avets és el Pallars Sobirà, i la tercera, l'Alt Urgell.[2]

Característiques

[modifica]

Els avets es distingeixen d'altres membres de la família de les pinàcies per les seves fulles en forma d'agulla que estan unides a la branca per un peu que recorda a una petita ventosa i pels seus fruits: cons cilíndrics d'entre 5 i 25 cm de llarg, compactes, amb escates o bràctees, que s'alcen erectes sobre les branques, agrupats a prop de la part superior. En madurar, aquests cons no es desprenen de l'avet com les pinyes dels pins, sinó que en aquest cas es descomponen alliberant els pinyons.

La identificació de les espècies es basa en la grandària i disposició de les fulles, la grandària i forma dels cons i en si les bràctees dels mateixos són llargues i esteses o curtes i amagades dins del con.

Espècies

[modifica]

Secció Grandis

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «The Gymnosperm Database - Abies». [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. ↑ Comelles, Jordi «L'IFEC, una fotografia dels boscos». presència, 14-04-2015, pàg. 4-5.
  3. ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural. Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 269–. 
  4. ↑ David L. Sonderman. Balsam Fir (Abies Balsamea). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1970, p. 3–. 
  5. ↑ General Technical Report INT. Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981, p. 4–. 
  6. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies. Academy, 1877, p. 685–. 
  7. ↑ James Veitch & Sons. A Manual of the Coniferae: Containing a General Review of the Order; a Synopsis of the Hardy Kinds Cultivated in Great Britain; Their Place and Use in Horticulture, Etc., Etc. James Veitch & Sons, 1881, p. 106–. 
  8. ↑ Avet de Corea.
  9. ↑ Abies nephrolepis
  10. ↑ Abies veitchii.
  11. ↑ F.A. Andersson; David W. Goodall Coniferous Forests. Elsevier, 29 desembre 2005, p. 17–. ISBN 978-0-444-81627-6. 
  12. ↑ Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 358–. 
  13. ↑ William A. Dick-Peddie. New Mexico Vegetation: Past, Present, and Future. UNM Press, 1993, p. 74–. ISBN 978-0-8263-2164-0. 
  14. ↑ José Ángel Villarreal Q.. Flora de Coahuila. UNAM, 2001, p. 20–. ISBN 978-968-36-9771-4. 
  15. ↑ F.J. Bigras; Stephen J. Colombo Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 575–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
  16. ↑ Manejo de semillas de 100 especies forestales de América Latina. CATIE, 2000, p. 109–. ISBN 978-9977-57-349-6. 
  17. ↑ Abies Guatemalensis: A Two Year Status Report. North Carolina State University, School of Forest Resources, 1985. 
  18. ↑ Bertrand de Montmollin; Wendy Strahm; Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y de los Recursos Naturales La lista "Top 50" de especies vegetales amenazadas de las islas del Mediterráneo:. IUCN, 2007, p. 86–. ISBN 978-2-8317-0929-1. 
  19. ↑ J. Vigo. L'alta muntanya catalana : flora i vegetació. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 98–. ISBN 978-84-92583-24-9. 
  20. ↑ Panayotis Dimopoulos; Ioannis P. Kokkoris Protection and Management of Species, Habitats, Ecosystems and Landscapes. MDPI, 22 abril 2021, p. 109–. ISBN 978-3-0365-0176-5. 
  21. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies. Academy, 1877, p. 695–. 
  22. ↑ Stefan Buczacki. Los mejores árboles y arbustos de hoja perenne. Ediciones AKAL, 4 juliol 2000, p. 80–. ISBN 978-84-89840-04-1. 
  23. ↑ Dr. Joe Rozencwajg,NMD. Dynamic Gemmotherapy. Beyond Gemmotherapy. Volume 1.. Lulu.com, 9 setembre 2016, p. 158–. ISBN 978-1-365-38785-2. 
  24. ↑ Joaquín María de Castellarnau y Lleopart. Estudio micrográfico del tallo del pinsapo (Abies pinsapo, Boiss.), 1881. 
  25. ↑ Anales del Instituto Botánico A.J. Cavanilles. El Instituto, 1975. 
  26. ↑ Andrej Kormut̕ák; Jenq-Chuan Yang The Genetics and Embryology of Taiwan Fir (Abies Kawakamii (Hayata) Ito). Taiwan Forestry Research Institute, 1998. 
  27. ↑ R. R. Mill; L. Banks; Christopher Brickell Proceedings of the Fourth International Conifer Conference: Conifers for the Future? : Wye College, England, 23rd-26th August, 1999. International Society for Horticultural Science, 2003. ISBN 978-90-6605-380-9. 
  28. ↑ V.P. Singh. Gymnosperm (naked seeds plant) : structure and development. Sarup & Sons, 2006, p. 71–. ISBN 978-81-7625-671-1. 
  29. ↑ Charles Sprague Sargent. Forest Flora of Japan: Notes on the Forest Flora of Japan. Houghton, Mifflin, 1894, p. 89–. 
  30. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore The Plants of China. Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 453–. ISBN 978-1-107-07017-2. 
  31. ↑ Inventory. U.S. Department of Agriculture, 1929, p. 13–. 
  32. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate. Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 8–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  33. ↑ C.P. Khare. Indian Medicinal Plants: An Illustrated Dictionary. Springer Science & Business Media, 22 abril 2008, p. 1–. ISBN 978-0-387-70637-5. 
  34. ↑ Claire G. Williams. Conifer Reproductive Biology. Springer Science & Business Media, 1 maig 2009, p. 7–. ISBN 978-1-4020-9602-0. 
  35. ↑ Frank G. Hawksworth; Delbert Wiens Dwarf Mistletoes. DIANE Publishing, abril 1998, p. 179–. ISBN 978-0-7881-4201-7. 
  36. ↑ Jirí Kolbek; M. Srutek; Elgene E. O. Box Forest Vegetation of Northeast Asia. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 425–. ISBN 978-94-017-0143-3. 
  37. ↑ United States. Bureau of Foreign and Domestic Commerce. World Trade in Commodities. U.S. Bureau of Foreign and Domestic Commerce, 1949, p. 38–. 
  38. ↑ Unna Chokkalingam. Learning Lessons from China's Forest Rehabilitation Efforts: National Level Review and Special Focus on Guangdong Province. CIFOR, 1 gener 2006, p. 23–. ISBN 978-979-24-4667-8. 
  39. ↑ Caidan An. Tibet China: Travel Guide. 五洲传播出版社, 2003, p. 35–. ISBN 978-7-5085-0374-5. 
  40. ↑ Geoffrey P. Chapman; Yin-Zheng Wang The Plant Life of China: Diversity and Distribution. Springer Science & Business Media, 29 juny 2013, p. 84–. ISBN 978-3-662-04838-2. 
  41. ↑ John I. Pitt. Names in Current Use in the Families Trichocomaceae, Cladoniaceae, Pinaceae, and Lemnaceae. International Association for Plant Taxonomy, 1993. ISBN 978-1-878762-44-3. 
  42. ↑ Charles de Kirwan. Les conifères indigènes et exotiques: traité pratique des arbres verts ou résineux. J. Rothschild, 1868, p. 256–. 
  43. ↑ Marc Ivo Böhning. Les Répertoires Böhning des Huiles Essentielles: Nomenclature (noms) moderne et complète pour l'aromathérapie. BoD - Books on Demand, 2 abril 2019, p. 25–. ISBN 978-2-8399-2624-9. 
  44. ↑ Canadian Journal of Forest Research. National Research Council of Canada, 2009. 
  45. ↑ World Conservation Monitoring Centre. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants. IUCN, 1998, p. 22–. ISBN 978-2-8317-0328-2. 
  46. ↑ Oscar Sánchez. Conservación de ecosistemas templados de montaña en México. Instituto Nacional de Ecología, 2003, p. 274–. ISBN 978-968-817-610-8. 
  47. ↑ Secretaría de Turismo de Michoacán. Guía de Michoacán: El alma de México. Secretaria de Turismo de Michoacán, 28 octubre 2014, p. 21–. GGKEY:8A9PJKF8WRT. 

Bibliografia complementària

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abies&oldid=33640704»