Crepis capil·lar
Crepis capillaris  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cichorieae |
| Gènere | Crepis |
| Espècie | Crepis capillaris Crepis capillaris ((L.) Wallr., 1840)[1] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Lapsana capillaris |
| Sinònims | |
La crepis capil·lar (Crepis capillaris) és una espècie de la família de les asteràcies oriünda del mediterrani.
Etimologia
[modifica]- Crepis: prové del grec κρηπίς (krepís, base, fonament, calçat). Després va passar al llatí com crepis. Aquest nom el va posar Teofrast i Plini d'una planta de la qual només diuen que té les fulles en la tija.[1]
- capillaris: adjectiu llatí que significa pilós.[2]
Hàbitat i distribució
[modifica]Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, vores de bosc, llocs humits no salins (rambles, basses, torrents, canals, fonts i séquies). Praderies amb abundància de teròfits calcícoles.[3] Herbassars oberts i, sovint nitrificats. Creix entre 0-2000 m.[1]
Presenta una distribució eurosiberiana mediterrània.[4] Es troba a Euràsia, Nord d'Àfrica i Macaronèsia, a més s'ha naturalitzat a Amèrica, Austràlia i en altres parts del món. Es dona en quasi tota la Península Ibèrica, encara que és més estranya al sud-est.[1] Als Països Catalans es troba només als territoris peninsulars, mancant a les Illes.[5]
Descripció
[modifica]Hemicriptòfit de 15-60 cm, caulescent, glabre o híspid, amb pèls glandulosos, a vegades amb alguns tricomes en els peduncles i involucres. L'arrel és axonomorfa, prima, rares vegades gruixuda i llenyosa en l'àpex. Tiges folioses, generalment erectes, rares vegades ascendents, més o menys estriades, híspides en la base i a vegades en tota la seua longitud, rares vegades glabres, ramificades en el terç superior o quasi des de la base. Les fulles són dentades, lobades, pinnatífides o pinnatisectes, glabres o hispídules per totes dues cares, a vegades només en el nervi mitjà del revers. Les basals de 4-35 x 1-5 cm, atenuades en un pecíol ample, mentre que les caulinars sèssils, auriculades, amplexicaules, amb les aurícules agudes i generalment laciniades, i les més superiors i axil·lars són bracteïformes.
Els seus capítols amb molts botons florals, erectes abans de l'antesi, pedunculats, agrupats en un cima o panícula corimbiforme, rares vegades solitàries. Els peduncles de 0,5-6,5 cm, glabres o sovint hispíduls, amb pèls glandulífers més o menys d'1 mm. L'involucre és ovoide en la fructificació, cònic i turbinat després de la dispersió. Les bràctees estan disposades en dues sèries, generalment tomentoses, a vegades amb pèls glandulífers en la base i en el nervi mitjà, escarioses en el marge. El receptacle és feblement alveolat, amb els alvèols glabres. La corol·la de 6-12 mm, amb la meitat superior del tub i la meitat inferior dels limbes densament pubescents, grocs, els més externes sovint amb el dors porpra, a vegades només les dents. El tub mesura entre 2-3 mm, i els limbes 4-9 mm. L'androceu està compost per anteres grogues d'uns 2-4 mm. Floreix i fructifica de maig a setembre.
El fruit és un aqueni homomorf, de 1,5-2,5 x 0,3-0,6 mm, més o menys fusiformes, amb els externs més o menys arquejats, els interns rectes, sense pic, amb 10-11 costelles més o menys cobertes d'espícules, d'un marró clar o fosc, amb un vil·là de 2,5-4 mm.[3][1][4] El seu nombre cromosòmic és 2n = 6.[6]
Biologia
[modifica]Sol presentar els fongs Puccinia crepidicola, i ocasionalment, Albugo tragopogonis.[1]
Usos
[modifica]En medicina popular es consumeixen les fulles bullides i assaonades com a laxant suau.[1]
S'ha estudiat aquesta espècie per atraure a Chrysoperla carnea, gran depredador a les zones mediterrànies d'àfids i altres insectes xicotets. Per aquesta raó és una de les plantes recomanades per formar part de les cobertures dels cultius llenyosos com ara l'olivera.[7]
Galeria
[modifica]-
Cotiledons
-
Arrels
-
Fulla (anvers)
-
Fulla (revers)
-
Fulla (perfil)
-
Fulla axil·lar
-
Cima floral
-
Flor (zenital)
-
Flor (perfil)
-
Flor (posterior)
-
Tall longitudinal de la flor
-
Calze
-
Infructescència
-
Vil·lans amb fruits
-
Individu florit
-
-
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Crepis capillaris» (en castellà). Asturnatura, 2020. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Capillaris (llatí)». Glosbe. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Crepis capillaris (L.) Wallr.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Crepis capillaris (L.) Wallr.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-10. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Tàxon: Crepis capillaris (L.) Wallr.». Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Crepis capillaris (L.) Wallr. Linnaea 14: 657 (1841)» (en castellà). Flora Vascular. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Herrera, R. A.; Ruano, F.; Ramírez, C. G.; Frischie, S.; Campos, M. Attraction of green lacewings (Neuroptera: Chrysopidae) to native plants used as ground cover in woody Mediterranean agroecosystems., 2019, pàg. 7. DOI: 10.1016/j.biocontrol.2019.104066 .
