Crates d'Atenes (filòsof)
 Crates d'Atenes, representat com un erudit medieval a la Crònica de Nuremberg  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC |
| Mort | 268 aC ↔ 264 aC |
| Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes | |
| 270 aC – dècada del 260 aC ← Polemó d'Atenes – Arcesilau de Pitana → | |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Moviment | Platonisme |
| Professors | Polemó d'Atenes |
| Alumnes | Arcesilau de Pitana, Bió de Borístenes, Teodor Ateu i Cràntor de Solos |
Crates d'Atenes (grec antic: Κράτης, llatí: Crates), fill d'Antígenes, va ser un filòsof grec deixeble, amant i amic de Polemó d'Atenes, i el seu successor com a escolarca a l'Acadèmia cap a l'any 270 aC. Segons Diògenes Laerci, que reprodueix un epigrama d'Antàgores de Rodes, compartien filosofia, compartien casa i fins i tot van compartir el sepulcre.
Arcesilau de Pítana va ser deixeble seu. Havia marxat de l'escola de Teofrast per incorporar-se a la de Crates. Diògenes Laerci diu que Crates tenia sempre una taula parada a casa de Cràntor de Soli, i que tots dos convivien amorosament amb Arcesilau. Quan Crates va morir va deixar escrits diversos llibres.
Els seus deixebles més distingits foren, a més del filòsof Arcesilau, Teodor Ateu (fundador d'una secta filosòfica), Bió Boristenites i també Cràntor de Soli. Els seus escrits s'han perdut. Diògenes Laerci diu que tractaven de filisofia, d'obres de teatre i de comèdies i alguns eren reculls de discursos, però segurament els discursos eren de Crates de Tral·les.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) IV, 21-23
- ↑ Smith, William (ed.). «Crates of Athens». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 octubre 2022].