[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Charles Journet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCharles Journet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 gener 1891 Modifica el valor a Wikidata
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Friburg (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal protodiaca
10 agost 1971 – 5 març 1973
← Federico Callori di VignalePericle Felici →
Cardenal
22 febrer 1965 –
Arquebisbe titular
15 febrer 1965 – 22 febrer 1965
← cap valor – Georges-Louis Mercier →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat Suïssa
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1965–), sacerdot catòlic (1917–), pedagog, teòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg Modifica el valor a Wikidata
Consagració20 de febrer de 1965
per François Charrière
Proclamació cardenalícia22 de febrer de 1965
per Pau VI
Cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli

Dominus misereatur

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Find a Grave: 124570231 Modifica el valor a Wikidata


Charles Journet (Ginebra, 1891 - Friburg, 1975) va ser un teòleg i religiós catòlic suís.[1] Va interessar-se per les relacions entre catòlics i protestants i va denunciar l'antisemitisme dels nazis. Va dirigir la revista Nova et vetera des de 1928 fins a la seva mort. Va rebre la influència de Jacques Maritain i va estudiar durant anys la figura de Sant Joan de la Creu. Va escriure Connaissance et inconnaissance de Dieu (1943) o L'Église du Verbe Incarné, en tres volums (1942, 1951, 1963).

El 1965 va ser nomenat cardenal i va participar en el Concili Vaticà II, especialment en el tema de la llibertat religiosa i la constitució de Gaudium et Spes. Va ser mentor del cardenal suís Georges Cottier.

Mort a Friburg (Suïssa) el 1975, fou enterrat al monestir de la Valsainte a Gruyères. Després de la seva mort va demanar-se la seva beatificació, procés acceptat per la Congregació per a les Causes dels Sants que li va atorgar el títol de Servent de Déu.

Referències

[modifica]