Charles Hermite

Charles Hermite

Biografia
Naixement	24 desembre 1822 Dieuze (França)
Mort	14 gener 1901 (78 anys) París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
192è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1890 – 31 desembre 1890 ← Alfred Des Cloizeaux – Pierre Étienne Simon Duchartre →
Dades personals
Formació	École Polytechnique
Es coneix per	Teorema de Hermite-Lindemann Matriu hermítica Polinomis d'Hermite Operador hermític Nombre e
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, teoria de nombres, matemàtiques, anàlisi matemàtica, forma quadràtica, polinomis ortogonals i funció el·líptica
Ocupació	Matemàtiques
Organització	École Polytechnique Universitat de París
Membre de	Reial Societat d'Edimburg (1884–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1877–) Royal Society (1873–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1856–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Societat Filomàtica de París Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Lliga de la Pàtria Francesa Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia d'Estanislau
Alumnes	Jules Tannery i Mijalko Ciric (en)
Influències	Eugène Charles Catalan Augustin Louis Cauchy
Obra
Obres destacables teoria de nombres
Estudiant doctoral	Henri Poincaré Thomas Joannes Stieltjes Jules Tannery Marie Humbert Mihailo Petrovic Henri Padé
Família
Cònjuge	Louise Bertrand (germana de Joseph Bertrand)
Parents	Marcel Alexandre Bertrand, nebot
Premis
(27 novembre 1873)  Membre estranger de la Royal Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Gran Oficial de la Legió d'Honor

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822 — París, 14 de gener de 1901),^[1] va ser un matemàtic francès.

Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres.^[2]

Va ser el primer a demostrar que e és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.

• "Sur quelques applications des fonctions elliptiques", Paris, 1855; Page images de Cornell.
• "Cours d'Analyse de l'École Polytechnique. Première Partie", Paris: Gauthier–Villars, 1873.
• "Cours professé à la Faculté des Sciences", editat per Andoyer, 4a ed., Paris, 1891; Page images de Cornell.
• "Correspondance", editat per Baillaud and Bourget, Paris, 1905, 2 vols.; PDF copy de UMDL.
• "Œuvres de Charles Hermite", editat per Picard for the Academy of Sciences, 4 vols., Paris: Gauthier–Villars, 1905,^[3] 1908,^[4] 1912^[5] and 1917; PDF copy de UMDL.
• "Œuvres de Charles Hermite", de Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00328-5.

• Polinomis d'Hermite
• Teorema de Hermite-Lindemann

• Archibald, Thomas. «Charles Hermite and German Mathematics in France». A: Karen Hunger Parshall, Adrian Clifford Rice (eds.). Mathematics Unbound: The Evolution of an International Mathematical Research Community (en (anglès)). American Mathematical Society, 2002, p. 122-137. ISBN 0-8218-2124-5. 
• Goldstein, Catherine «Charles Hermite's stroll through the Galois Fields» (en (anglès)). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 17, Num. 2, 2011, pàg. 263-270. ISSN: 1262-022X.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Hermite

• «Charles Hermite». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Hermite» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Freudenthal, Hans. «Hermite, Charles». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 febrer 2017].