Cantons de Suïssa

A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.

Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.

Hi ha 26 cantons a Suïssa.

Escut i abrev.	Cantó	des de	Capital	Població¹	Superfície [km²]	Densitat [hab/km²]	Nombre de municipis¹	Llengües oficials
ZH	Zuric (Zürich)	1351	Zúric	1.228.600	1.729	701	171	alemany
BE	Berna (Bern)	1353	Berna	947.100	5.959	158	399	alemany, francès
LU	Lucerna (Luzern)	1332	Lucerna	350.600	1.493	233	107	alemany
UR	Uri	1291	Altdorf	35.000	1.077	33	20	alemany
SZ	Schwyz, cantó de	1291	Schwyz	131.400	908	143	30	alemany
OW	Obwalden	1291	Sarnen	32.700	491	66	7	alemany
NW	Nidwalden	1291	Stans	38.600	276	138	11	alemany
GL	Glarus	1352	Glarus	38.300	685	51	28	alemany
ZG	Zug	1352	Zug	100.900	239	416	11	alemany
FR	Friburg (Freiburg)	1481	Friburg	239.100	1.671	141	242	francès, alemany
SO	Solothurn	1481	Solothurn	245.500	791	308	126	alemany
BS	Basilea-Ciutat (Basel-Stadt)	1501	Basilea	186.700	37	5.072	3	alemany
BL	Basilea-Camp (Basel-Landschaft)	1501	Liestal	261.400	518	502	86	alemany
SH	Schaffhausen	1501	Schaffhausen	73.400	298	246	34	alemany
AR	Appenzell Ausser-Rhoden (Appenzell Ausserrhoden)	1513	Herisau²	53.200	243	220	20	alemany
AI	Appenzell Inner-Rhoden	1513	Appenzell	15.000	173	87	6	alemany
SG	Sankt Gallen	1803	Sankt Gallen	452.600	2.026	222	90	alemany
GR	Grisons (Grischun, Graubünden, Grigioni)	1803	Chur	185.700	7.105	26	211	alemany, romanx, italià
AG	Argòvia (Aargau)	1803	Aarau	550.900	1.404	388	232	alemany
TG	Turgòvia (Thurgau)	1803	Frauenfeld	228.200	991	229	80	alemany
TI	Ticino	1803	Bellinzona	311.900	2.812	110	244	italià
VD	Vaud	1803	Lausana	626.200	3.212	188	382	francès
VS	Valais (Wallis)	1815	Sion	278.200	5.224	53	160	francès, alemany
NE	Neuchâtel	1815	Neuchâtel	166.500	803	206	62	francès
GE	Ginebra (Genève)	1815	Ginebra	414.300	282	1,442	44	francès
JU	Jura	1979	Delémont	69.100	838	82	83	francès
CH	Suïssa		Berna	7.261.200	41.285	174	2.889	alemany, francès, italià, romanx

Notes:

1. el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
2. Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.

Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).

Els tres primers cantons:

• 1291 - Uri, Schwyz, Unterwalden (partit en dos semicantons: Obwalden i Nidwalden).

La confederació dels 8 :

• 1335 - Lucerna
• 1351 - Zuric
• 1352 - Zug, Glaris (ciutats independents conquerides pels cantons originals)
• 1353 - Berna

La confederació dels 13 :

• 1484 - Friburg, Solothurn
• 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen
• 1513 - Cantó d'Appenzell (Separat en Appenzell Ausser-Rhoden i Appenzell Inner-Rhoden, per motius religiosos, protestant el primer i catòlic el segon, 1597)

La república helvètica (nominalment sobirana però controlada per la França napoleònica:)

• 1803 - Sankt-Gallen, Argòvia, Turgòvia, Ticino (format per les possessions italianòfones de diversos cantons germanòfons, conquerides al s. XVI), Vaud

Suïssa:

• 1815 - Grisons, Valais, Neuchâtel, Ginebra
• 1979 - Jura, per escissió de la part francòfona del Cantó de Berna.

Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantons de Suïssa