Corrensita

Corrensita
Fórmula química	(Mg,Fe)9((Si,Al)₈O20)(OH)10·nH₂O
Epònim	Carl Wilhelm Correns
Localitat tipus	Zaisersweiher, Maulbronn, Kraichgau, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.60
Dana	71.4.2.5
Heys	16.19.23
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,337 Å; b = 9,215 Å; c = 29,0 Å;
Color	verd fosc, verd-groc, verd-negre, marró, marró daurat clar, blanc-gris
Exfoliació	perfecta - {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	flexible
Duresa	1 a 2
Lluïssor	cerosa, mat, terrosa
Color de la ratlla	bblanc a gris clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,560 a 1,585 nβ = 1,582 a 1,612 nγ = 1,582 a 1,612
Birefringència	δ = 0,022 a 0,027
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Ti, Fe, Mn, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Crr
Referències	[1]

La corrensita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Carl Wilhelm Correns (19 de maig de 1893 - 29 d'agost de 1980), professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Göttingen, a Alemanya, i director de l'Institut Sedimentari de Petrologia. Va rebre la Medalla Roebling el 1976.

La corrensita és un silicat de fórmula química (Mg,Fe)₉((Si,Al)₈O₂₀)(OH)₁₀·nH₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1954. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Va ser descoberta a Zaisersweiher, dins de Maulbronn, a la regió de Kraichgau (Baden-Württemberg, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.