[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Constel·lació d'Hèrcules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula constel·lacióHèrcules 
Nom en llatíHercules
AbreviaturaHer
GenitiuHerculis
SimbologiaHèrcules
Ascensió recta17
Declinació30
Àrea1225 graus quadrats
Posició 5è
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Her (3,1m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −50°.
Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana. Hèrcules fou una de les constel·lacions que l'astrònom Claudi Ptolemeu descriví al seu Almagest.[1] Actualment, tot i no tenir cap estrella de primera magnitud, Hèrcules és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes.

Constel·lació d'Hèrcules representada a Uranographia (1687) de Johannes Hevelius. S'hi representa Hèracles lluitant amb el lleó de Nemea i l'hidra de Lerna (els dos primers dels dotze treballs).
Límits de la constel·lació d'Hèrcules.

Història

[modifica]

La constel·lació d'Hèrcules és una de les 48 constel·lacions enregistrades per Claudi Ptolemeu (ca. 85 - ca. 165) en el seu Almagest. Els estels d'Hèrcules semblen formar un home tombat o de genolls, que s'identificà amb Hèrcules, el nom llatí de l'heroi mitològic grec Hèracles.[2] Fill d’Alcmena i de Zeus, Hèracles ja als divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citeró. Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller. Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs. Acabats aquests, la seva figura adquirí un relleu extraordinari.[3] Una antiga llegenda d'origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules. Aquest, quan acomplia els dotze treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca (barca nona) en pot procedir el nom.[4]

Característiques

[modifica]
La Constel·lació d'Hèrcules a ull nu.

Hèrcules fa frontera amb les constel·lacions Draco al nord; Bootes, Corona Borealis i Serpens Caput a l'est; Ophiuchus al sud; Aquila al sud-oest; i Sagitta, Vulpecula i Lyra a l'oest.[1] Ocupa 1225.1 graus quadrats i un 2,970 % del cel de nit, sent així la cinquena constel·lació més gran entre les altres 88 constel·lacions modernes.[5] La seva abreviació de tres lletres, tal com dicta la Unió Astronòmica Internacional, és "Her".[1][6] El 1930, l'astrònom belga Eugène Joseph Delporte (1882-1955), establí que la delimitació oficial d'Hèrcules és un polígon de 32 segments.

En el sistema de coordenades equatorials, època 2000, les coordenades de l'ascensió recta de les fronteres es troben entre 16h 00m 26.64s i 18h 57m 49.50s, mentre que la declinació es troba entre +3.67° i +51.32°.[7]

En latituds mitjanes de l'hemisferi nord, la constel·lació d'Hèrcules es pot veure més clarament des de mitjans de primavera fins a principis de tardor i la seva culminació és durant la mitjanit del 13 de juny.[8]

L'àpex solar de la constel·lació d'Hèrcules es troba dins la mateixa constel·lació, a prop de les coordenades de l'ascensió recta 18h 00m i de declinació 30° 00′.[9]

Estels principals

[modifica]
α Herculi (Rasalgethi).
  • α Herculi (Rasalgethi): un sistema estel·lar quíntuple de magnitud aparent +3,31. El seu estel principal és un supergegant vermell lluminós[10] de tipus espectral M5II. Presenta un diàmetre 200 vegades més gran que el del Sol i també és una variable irregular que oscil·la una magnitud de brillantor. S'ha descobert que té dues companyes molt properes. Una separada 0,02”, l'altra triga només 10 anys a completar una òrbita. La component B, triga una mica més a orbitar la principal, com a mínim uns 3 000 anys. Té una companya separada per 0,4 ua i triguen només 52 dies a completar l'òrbita. La component B presenta una classe espectral del tipus G5III, i la seva companya, una nana blanc-groga és del tipus F2V.[11]
  • δ Herculi (Sarin): un sistema estel·lar múltiple i amb una magnitud aparent de +3,13, és el tercer element més brillant de la constel·lació d'Hèrcules.[18]
  • ζ Herculi: una estrella binària espectroscòpica amb una magnitud aparent de +2,80.[19]
Gran Cúmul d'Hèrcules.
Nebulosa Abell 39.

Altres objectes astronòmics

[modifica]

Malgrat l'extensió d'aquesta constel·lació, cap dels seus estels és de la primera, ni de la segona magnitud. ζ Herculi (magnitud 2,81), δ Herculi (magnitud 3,14) i μ Herculi (magnitud 3,42) en són els altres astres notables.[1] Destaca, també, ρ Herculis, una estrella doble situada a 402 anys llum. Es tracta d'una geganta blanc-blava de tipus espectral B9.5III, acompanyada per una estrella de classe espectral A0V. Es troben separades per almenys 500 ua i s'ha arribat a plantejar que la component A pugui tenir una companya més propera (ρ Her Aa). De la mateixa manera hi ha una estrella de magnitud 13 (ρ Her C) que, segons s'interpreta del seu moviment, podria ser una component més del grup. De manera que podria ser un sistema de quatre components.[11]

A principis del 2024 s'havien descobert 51 planetes extrasolars a la constel·lació d'Hèrcules. Destaquen dos sistemes d'exoplanetes amb quatre cadascun, el de les estrelles Kepler-282 (Kepler-282 b, Kepler-282 c, Kepler-282 d i Kepler 282-e) i HD 164922 (HD 164922 b, HD 164922 c, HD 164922 d i HD 164922 e).[23]

La constel·lació d'Hèrcules conté M13, el Gran Cúmul d'Hèrcules, el cúmul globular més brillant de l'hemisferi nord i que es troba entre els estels η Her i ζ Her. Fou descobert per l'astrònom anglès Edmond Halley (1656-1742) l'any 1714. William Herschel (1738-1822), per mitjà del seu gran telescopi reflector, pogué descobrir diverses alineacions d'estrelles (conegudes com a potes d'aranya), comprovar que estava format per estrelles i fer un primer recompte d'elles (aproximadament unes 8.500 segons els seus còmputs). També hom hi troba els cúmuls globulars M92 i NGC6229.[1] La nebulosa planetària Abell 39 també forma part de la constel·lació.[24]

Hèrcules A és una galàxia activa a Hèrcules. Sembla ser una galàxia el·líptica normal, però quan es fa imatges en ones de ràdio, hi ha dolls de plasma que abasten més d'un milió d'anys llum al voltant de la galàxia. La galàxia del centre, 3C 348, té 1.000 vegades la massa de la Via Làctia, i el forat negre al seu centre és també gairebé 1.000 vegades més massiu que el del centre de la Via Làctia. Hèrcules A es troba a 2.100 milions d'anys llum de distància de la Terra.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Hercules Constellation». constellation-guide.com. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
  2. ↑ Kanas, Nick. Star maps: a history, artistry, and cartography. Berlin ; New York: Springer, 2007. ISBN 978-0-387-71668-8. 
  3. ↑ «Hèracles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Hèrcules». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Ridpath, Ian. «Constellations: Andromeda–Indus». ianridpath.com. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
  6. ↑ «Hercules (The Hercules) Constellation». Arxivat de l'original el 26 d’agost 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
  7. ↑ «Hercules, Constellation Boundary». Unió Astronòmica Internacional. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2013. [Consulta: 26 agost 2023].
  8. ↑ Thompson i Thompson, 2007, p. 256–63.
  9. ↑ Karttunen et al., Donner, p. 392.
  10. ↑ «Ras Algethi». Encyclopædia Britannica, 18-02-2009. Arxivat de l'original el 1 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Almach. «La orilla del Cosmos: Dobles en Hercules», lunes, 24 junio 2013. Arxivat de l'original el 2024-05-02. [Consulta: 2 maig 2024].
  12. ↑ Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «ROTATIONAL AND RADIAL VELOCITIES FOR A SAMPLE OF 761 HIPPARCOS GIANTS AND THE ROLE OF BINARITY» (en anglès). The Astronomical Journal, 135, 1, 01-01-2008, pàg. 209–231. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2021. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209 [Consulta: 27 agost 2023].
  13. ↑ Hubble Heritage Team. «The Colour of Stars». outreach.atnf.csiro.au, 21-12-2004. Arxivat de l'original el 24 agost 2013. [Consulta: 27 agost 2023].
  14. ↑ Kaler, Jim. «THE 172 BRIGHTEST STARS». stars.astro.illinois.edu. Arxivat de l'original el 25 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  15. ↑ «bet Her – Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  16. ↑ «gam Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  17. ↑ Mason, Brian D.; Wycoff, Gary L.; Hartkopf, William I.; Douglass, Geoffrey G.; Worley, Charles E. «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. Arxivat de l'original el 21 de gener 2023. DOI: 10.1086/323920 [Consulta: 27 agost 2023].
  18. ↑ «del Her -- Spectroscopic Binary (Sarin)». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  19. ↑ «zet Her -- Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  20. ↑ «Mu Herculis 4?». SolStation. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  21. ↑ 21,0 21,1 «mu.01 Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  22. ↑ Kaler, Jim. «MU HER». stars.astr.illinois. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  23. ↑ Guide, Universe. «Hercules ExtraSolar Planets» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2024-05-01. [Consulta: 1r maig 2024].
  24. ↑ Pugnaire, Miguel Ángel. «Planetarias en Hércules (NGC 6210, IC 4593, Abell 39)». elnidodelastronomo.es, 09-07-2016. Arxivat de l'original el 20 de març 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
  25. ↑ «Hercules Constellation: Stars, Myth, Facts, Location... – Constellation Guide». Arxivat de l'original el 2023-07-05. [Consulta: 2 maig 2024].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_d%27Hèrcules&oldid=34217652»