[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Àcid poliglicòlic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid poliglicòlic
Substància químicapolímer Modifica el valor a Wikidata
Estructura química

El poliglicolat o àcid poliglicòlic és un polímer biodegradable, termoplàstic i el més simple dels polièsters alifàtics lineals. Pot preparar-se a partir d'àcid glicòlic per mitjà de la policondensació o certes formes de polimerització. El poliglicolat s'ha conegut des de 1954 com una fibra dura de formació de polimèrica. A causa de la seva inestabilitat hidrolítica, el seu ús va ser inicialment limitat. En l'actualitat el poliglicolat i els seus copolímers amb àcid làctic o sense són àmpliament utilitzats com a material per a la síntesi de sutures absorbibles i s'estan avaluant en altres àrees del camp biomèdic.

Usos

[modifica]

Tot i que es coneixia el poliglicolat des de 1954, se li havia donat poc ús per la seva fàcil degradació en comparació amb altres polímers sintètics. No obstant això el 1962 aquest polímer va ser utilitzat per desenvolupar la primera sutura absorbible sintètica sota la marca registrada de Dexon. Com que el poliglicolat té fibres fortes i que es degraden a monòmers solubles en aigua, les sutures fetes amb aquest polímer han trobat ús en certs procediments quirúrgics. Sovint, aparells i dispositius mèdics implantables s'han produït amb poliglicolat,[1] sovint en combinació amb l'àcid làctic.[2]

Avantatges

[modifica]

El poliglicolat és un material resistent, no és rígid, no s'esfilagarsa i ofereix bona seguretat del nus durant la sutura. En general, presenta les característiques de força de tensió i absorció semblants a la poliglactina 910.[3]

Referències

[modifica]
  1. DIEGO RODRIGUEZ, E. de, VILLANUEVA PENA, A., ROCA EDREIRA, A. et al. Estudio experimental sobre la viabilidad del injerto libre de epitelio urinario autólogo cultivado in vitro. Actas Urol Esp. [online]. 2004, vol. 28, no. 10 [citat 2009-03-17], pp. 714-731. Disponible a: iscii.es. ISSN 0210-4806.
  2. LOPEZ-CEDRUN CEMBRANOS, J.L. Osteosíntesis maxilofacial con materiales reabsorbibles. Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac. [online]. 2004, vol. 26, no. 6 [citat 2009-03-17], pp. 369-383. Disponible a: isciii.es. ISSN 1130-0558.
  3. Manuel Domínguez Romero, José Antonio Galiana Martínez, Francisco Javier Pérez Vega Manual de cirurgia menor (en castellà). Publicat per Arán Ediciones, 2002; pág 235. ISBN 84-95913-16-X

Enllaços externs

[modifica]