Bufassa
Onopordum acanthium  | |
|---|---|
 cardot gros a Castelltallat | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cynareae |
| Gènere | Onopordum |
| Espècie | Onopordum acanthium L. |
El cardot gros (Onopordum acanthium) és un card de fins a 3 m d'alçada que pertany a la família asteràcia. És originari d'Europa i Àsia occidental des de la península Ibèrica fins al Kazakhstan, i cap al nord fins a Escandinàvia central, s'ha naturalitzat a molts llocs més. A Austràlia és una espècie invasora[1][2][3] És una planta biennal amb espines fortes i tiges alades.[4]
El nom científic prové del grec amb el significat d'aliment espinós dels ases.
Aquesta espècie de card és l'emblema nacional d'Escòcia des del segle XIII.
Descripció[5]
És un card normalment ramificat des de la base i més o menys grisenc. Les fulles inferiors fan de 20 a 40 x 10 a 20 cm. Les flors són capítols de 25 a 50 mm de diàmetre i la corol·la és purpúria o blanquinosa. Els aquenis fan de 4 a 5 mm i els papus de 7 a 9 mm.
Distribució i hàbitat
Cardassars i herbasars poc humits en sòls calcaris rics en nitrogen principalment a l'estatge montà i les contrades mediterrànies del nord prefereix les terres de clima continental. No es troba a les Illes Balears.
Les llavors germinen a la tardor o al llarg de l'any romanent en el banc de llavors del sòl com a mínim durant set anys,
Subespècies o races hibridogèniques
- Onopordum acanthium subsp. acanthium. A la majoria de la seva distribució.
- Onopordum acanthium subsp. gautieri (Rouy) Franco. França i Espanya.
- Onopordum acanthium subsp. parnassicum (Boiss. & Heldr.) Nyman. Grècia.
Referències
- ↑ Stace, C. A. (1997). New Flora of the British Isles, second edition. Cambridge University Press ISBN 0-521-58935-5.
- ↑ Den virtuella floran: Onopordum acanthium (en suec amb mapes)
- ↑ Flora Europaea: Onopordum acanthium
- ↑ Tutin, T. G. et al., eds. (1976). Flora Europaea vol. 4. Cambridge University Press ISBN 0521087171
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
Bibliografia
- Grieve, M. 1971. A Modern Herbal: The Medicinal, Culinary, Cosmetic and economic Properties, Cultivation and Folk-Lore of Herbs, Grasses, Fungi, Shrubs & Trees with Their Modern Scientific Uses. Dover Publications, Inc., New York.
- Mucina, L. 1989. Syntaxonomy of the Onopordum acanthium communities in temperate and continental Europe. Vegetatio 81:107-115.
- Strong, D. 1997. ECOLOGY: Enhanced: Fear No Weevil? Science 22 August 1997: 1058-1059.
- Tucci, G., M.C. Simeone, C. Gregori, and F. Maggini. 1994. Intergenic spacers of rRNA genes in three species of the Cynareae (Asteraceae). Plant Systematics and Evolution 190: 187-193.
