Morenosita
 Morenosita | |
|---|---|
 Morenosita de Gostar Hartz, Saxònia, Alemanya | |
| Fórmula química | NiSO4·7H2O |
| Epònim | Antonio Moreno Ruiz  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03d |
| Dana | 29.6.11.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 11.86Å, b = 12.08Å, c = 6.81Å |
| Color | verd maragda, blanc verdós |
| Exfoliació | {010} bona |
| Fractura | concoïdal |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.467 nβ = 1.489 nγ = 1.492 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Angle 2V | mesurat: 42°, calculat: 40° |
| Magnetisme | paramagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mren |
| Referències | [1] |
La morenosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup epsomita de minerals.[2] Rep el seu nom del farmacèutic i químic espanyol de l'Acadèmia de Ciències Naturals Antonio Moreno Ruiz (1796-1852).
Característiques
La morenosita és un mineral verd maragda o blanc verdós de lluentor vítria que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma de petits cristalls, estalactites o crostes. Els cristalls naturals presenten forma acicular i els cristalls sintètics són prismàtics. La seva fórmula és NiSO4·7H2O, és soluble en aigua i es deshidrata a l'aire lliure, transformant-se en retgersita (NiSO4·6H2O). Per evitar la pèrdua de l'aigua ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic. Forma una sèrie de solució sòlida completa amb l'epsomita (MgSO4·7H2O).[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morenosita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació i jaciments
És un mineral secundari trobat a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals que contenen níquel. Es forma en solució aquosa a una temperatura inferior a 31,5 ° C. Els jaciments de morenosita són bastant escassos. El tipus nomenclatural es localitza al Cap Ortegal (La Corunya, Espanya). Als territoris de parla catalana únicament se n'ha trobat a la mina Eugenia, a Bellmunt del Priorat (Tarragona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: retgersita, niquelhexahidrita, annabergita i millerita.[4]
Referències
- ↑ «Morenosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Morenosite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 28 febrer 2015].