-ema

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɛ.mə/, occidental /ˈe.ma/
• Etimologia: A partir de fonema, del grec antic φώνημα ‎(phṓnēma, «so de la veu»).

-ema m. ‎(plural -emes, nominal)

1. Indica una unitat fonamental en alguna mena d'estructura, principalment en lingüística.

   mono- + -ema → monema

• Obres de referència: GDLC