unires

unires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de unir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

• Síl·labes: u·ni·res (3)
• Heterograma de 6 lletres (einrsu)
• Anagrames: enrius, reunís, ruïnes, unir-se

unires

1. segona persona singular (tu) del passat de unir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de unir