ultratge

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫˈtɾa.d͡ʒə/, occidental /uɫˈtɾa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Homòfon: ultratja
• Etimologia: Del llatí ultra ‎(«més enllà») i el sufix -atge, o del francès antic oltrage, segle XIV.

ultratge m. ‎(plural ultratges)

1. Ofensa realitzada contra una persona, sobrepassant els límits del respecte.

ultratge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultratjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ultratjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ultratjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ultratjar.

• Síl·labes: ul·trat·ge (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot