troica

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɾɔj.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾɔj.ka/
	valencià /ˈtɾɔj.ka/, /ˈtɾɔj.kɔ/

• Rimes: -ɔjka
• Etimologia: Del rus тро́йка ‎(troika, «grup de tres»).

troica f. ‎(plural troiques)

1. Vehicle tradicional rus, típicament un trineu, però que també pot portar rodes, arrossegat per tres cavalls disposats en paral·lel.
2. Conjunt de persones que dirigeixen, de fet, un país o organització.

• Síl·labes: troi·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (aciort)
• Anagrames: aòrtic, torcia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB