penca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɛŋ.kə/, occidental /ˈpeŋ.ka/
• Rimes: -ɛŋka
• Etimologia: (pendent)

penca f. ‎(plural penques)

1. La fulla d'un card o d'una planta semblant.
2. Fulla de cansalada.
3. Tros llarg de ceba, pebrot, etc., panna.
4. El tros de sola o baqueta amb que assotaven als delinqüents.

• Fer-se de penques: no consentir fàcilment allò que es demana, refusar el mateix que es desitja.

penca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pencar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pencar.

• Síl·labes: pen·ca (2)
• Anagrama: capen

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.