hud

• Pronúncia: /hʉːd/^ⓘ
• Etimologia: Documentat en suec antic en la forma hūþ, del nòrdic antic húð, com també el danès hud, noruec hud, islandès húð i feroès húð. Del protogermànic *hūdiz, del qual deriven igualment l'anglès hide, el neerlandès huid i l'alemany Haut. En última instància del protoindoeuropeu *kéwHtis («coberta, pell», reflectit també pel llatí cutis), derivat nominal de l'arrel verbal *(s)kewH- («cobrir»).

hud c. ‎(plural indefinit hudar, plural definit hudarna)

1. pell

• Per a més informació vegeu l'entrada hud al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada hud al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada hud al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.