foc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɔk/^ⓘ
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí focus ‎(«llar»), segle XIV. Doblet del cultisme focus.

foc m. ‎(plural focs)

1. Quelcom que crema, que produeix combustió.
2. Encenedor, llumí, misto.
3. Un dels elements de l'antiguitat (referit tant al foc físic, a la foguera) com al metafòric.
4. llar
5. Tret d'arma, acte de disparar

   Usat en expressions com alto el foc (treva en una guerra), obrir foc (començar a disparar), foc creuat (trets dels dos bàndols d'una guerra, figuradament, ser enmig d'un conflicte), etc.

• afogar, fogós, fogueig, foguejar, foguera, fogot

• baptisme de foc
• foc artificial: pirotècnia, pólvora que esclata produint formes i colors.
• foc interior: passió
• posar la mà al foc: abans, prova que consistia en posar literalment les mans en un foc per mirar si Déu impedia que es cremés la persona (llavors deia la veritat o era innocent). Actualment s'usa en sentit figurat per indicar "posar a prova la confiança"

• Quelcom que crema o que produeix combustió: flama, fogata, foguera, foguerada, incendi.

• Anagrama: cof ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia: /ˈfok/ ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí focus.

foc n. ‎(plural focuri)

1. foc