farra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfa.rə/, occidental /ˈfa.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: Del castellà farra, i aquest del portuguès farra, segle XXI.

farra f. ‎(plural farres)

1. (col·loquial) gresca, festa

   «Eugenio Monroig va morir l’any 1991, d’un atac de cor en tornar a casa després d’una nit de farra al Sex Club, on hi hi va haver un tiroteig mai no aclarit. Hi va haver un ferit, i Eugenio Monroig devia fer-se escàpol ràpidament per evitar l’escàndol d’aparèixer a la premsa.» (Toni Cucarella, Heretaràs la terra, pàg. 183, 2006, ISBN 9788475027500)

• Síl·labes: far·ra (2)

• Obres de referència: DNV

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: De l'argot de Buenos Aires provinent del portuguès brasiler farra.

farra f. ‎(plural farras)

1. Peix Coregonus lavaretus de la família dels salmònids.
2. barrila, xerinola, gresca

• juerga, jarana, parranda

• Síl·labes: fa·rra (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfar.ra/
• Etimologia: Declinació de far.

farra

1. nominatiu plural de far
2. vocatiu plural de far
3. acusatiu plural de far

farra f. ‎(plural farras)

1. orgia
2. (Brasil) barrila, xerinola, gresca