elefant

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɫəˈfan/
	balear /ə.ɫəˈfant/, /ə.ɫəˈfan/
Occidental:	nord-occidental /e.ɫeˈfan/
	valencià /e.ɫeˈfant/ⓘ, /e.ɫeˈfan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí elephāntu(m), acusatiu de elephāntus, variant de elephās, del grec antic ἐλέφας ‎(eléphas), segle XIV.

elefant m. ‎(plural elefants, femení elefanta)

1. Família de grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. Es caracteritza per ser d'enormes dimensions, tenir una gran trompa i en algunes espècies per les enormes dimensions dels ullals corbs que sobresurten de la boca.

• elefant blanc: Aquell que té una afecció que li provoca, entre altres coses, la pell extraordinàriament clara i la impossibilitat de generar treball productiu. És considerat sagrat a Tailàndia, per la qual cosa, en una altra època el rei en regalava als seus enemics, els quals no el podien matar, però per les seves característiques, tampoc podien aprofitar-lo pel treball, la qual cosa arruïnava al seu propietari pel cost de cuidar-lo. Per extensió, qualsevol cosa que el seu manteniment provoca ruïna.
• elefant marí

• Síl·labes: e·le·fant (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot