deriva

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəˈɾi.βə/, balear /dəˈɾi.və/
Occidental:	nord-occidental /deˈɾi.βa/
	valencià /deˈɾi.va/, /deˈɾi.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Deverbal de derivar.

deriva f. ‎(plural derives)

1. Desviació del curs normal.

deriva

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de derivar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb derivar.

• Síl·labes: de·ri·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeirv)
• Anagrames: adveri, adverí, evadir, rediva

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \deˈɾi.βa\

Americà: alt /deˈɾi.ba/, baix \deˈɾi.βa\

• Rimes: -iba
• Etimologia: Deverbal de derivar.

deriva f. ‎(plural derivas)

1. deriva

• a la deriva

deriva

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb derivar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb derivar

• [2]: (voseo) derivá

• Síl·labes: de·ri·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeirv)
• Anagrames: evadir, revida, revidá

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre deriva