cava

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈka.βə/, balear /ˈka.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈka.βa/
	valencià /ˈka.va/, /ˈka.βa/

• Rimes: -ava
• Etimologia: Del llatí cava ‎(«fossa»).

cava f. ‎(plural caves)

1. Cova o excavació feta al terra.
2. Celler subterrani a on s'emmagatzema el vi.
3. (andorrà) Magatzem de cigars.

• Vena cava: cadascuna de les dues venes més grans del cos (vena cava superior i vena cava inferior).

cava m. ‎(plural caves)

1. (normalment no comptable) Xampany català.

cava

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cavar.

• Síl·labes: ca·va (2)
• Anagrames: vaca, Vaca, vacà

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈka.βa\

Americà: alt /ˈka.ba/, baix \ˈka.βa\

• Rimes: -aba
• Etimologia: Del llatí cava ‎(«fossa, cova»).

cava f. ‎(plural cavas)

1. cavada
2. fossat
3. cava, cova

cava m. ‎(plural cavas)

1. cava, xampany

cava f. ‎(plural cavas)

1. forma femenina de cavo

cava

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb cavar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb cavar

• [2]: (voseo) cavá

• Síl·labes: ca·va (2)
• Anagrama: vaca

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cava

• Pronúncia: /kaˈva/

cava

1. tercera persona singular (il, elle, on) del passat d'indicatiu de caver

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.waː/, /ˈka.wa/

cavā

1. ablatiu femení singular de cavus

cava

1. nominatiu femení singular de cavus
2. nominatiu neutre plural de cavus
3. vocatiu femení singular de cavus
4. vocatiu neutre plural de cavus
5. acusatiu neutre plural de cavus