culpa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
• Etimologia: Del llatí culpa, segle XIV.

culpa m. ‎(plural culpes)

1. La causa d'un dany.
2. Acció o omissió que comporta un mal.

• pecat, falta

culpa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culpar.

• Síl·labes: cul·pa (2)
• Anagrama: calup

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈkul.pa/

Americà: alt /ˈkul.p(a)/, baix /ˈkul.pa/

• Rimes: -ulpa
• Etimologia: Del llatí culpa.

culpa f. ‎(plural culpas)

1. culpa

culpa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb culpar

• Síl·labes: cul·pa (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊɫ.pa/
• Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(«cop»).

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1. culpa

   Ob culpam unius omnes plectere.

   Castigar tots per la culpa d'un.

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	culpa	culpae
Vocatiu	culpa	culpae
Acusatiu	culpam	culpās
Genitiu	culpae	culpārum
Datiu	culpae	culpīs
Ablatiu	culpā	culpīs

• culpābilis
• culpābiliter
• culpātio
• culpātor
• culpātus
• culpito
• culpo

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

culpa

1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă