bandarra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bənˈda.rə/, occidental /banˈda.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: De *mandarra per dissimilació de nasals, de *mandrarra per dissimilació de ròtiques, de mandra i el sufix -arra, segle XIX.

bandarra m. f. ‎(plural bandarres)

1. (només en femení) prostituta
2. Persona desvergonyida.

• Síl·labes: ban·dar·ra (3)
• Anagrames: abrandar, brandara, brandarà

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB