balanç

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈɫans/, occidental /baˈɫans/
• Rimes: -ans
• Etimologia: De balançar, segle XIV.

balanç m. ‎(plural balanços)

1. Moviment d'oscil·lació.
2. Comptabilització de l’actiu i el passiu d’un negoci.
3. Valoració dels fets favorables i desfavorables.

• balandreig, balanceig

• L’accepció mercantil és un manlleu semàntic a altres llengües probablement a través dels comerciants catalans de Sicília.

balanç

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de balançar.

• Síl·labes: ba·lanç (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot