assentar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.sənˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.senˈta/
	valencià /a.senˈtaɾ/, /a.senˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: assentà
• Etimologia: Del llatí vulgar *adsedentare, segle XIV.

assentar trans., pron. ‎(pronominal assentar-se)

1. Posar en una situació estable.
2. (pronominal) Establir-se permanentment un grup humà en un lloc.
3. (pronominal) Deixar en repòs un líquid, una dissolució.
4. Deixar per escrit un acord.
5. (pronominal, argot casteller) aplomar-se

Paradigmes de flexió: assento, assenta, assentem
Vocal rizotònica: /e/

• seure, equilibrar
• establir-se, colonitzar
• assolar
• anotar

• Síl·labes: as·sen·tar (3)
• Anagrames: arnesats, artesans, enrasats, enrassat, ressanat, tarassen, tenassar, tensaràs

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

assentar

1. assentar (posar estable)
2. asseure

• Obres de referència: Faraudo