arrambàreu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəmˈba.ɾəw/, occidental /a.ramˈba.ɾew/
• Rimes: -aɾew

arrambàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arrambar.

   [Vosaltres/vós] arrambàreu o vau/vàreu arrambar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] arrambéssiu, arrambésseu, arrambàsseu, arrambàssiu o arrambàreu.