ancore

ancore

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ancorar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ancorar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ancorar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ancorar.

• Síl·labes: an·co·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (acenor)
• Anagrames: acoren, careno, Coaner, enroca, enrocà, nècora, nocaré, renoca

• Pronúncia^ⓘ: /ˈaŋ.ko.re/

ancore f. pl.

1. forma plural de ancora

• Síl·labes: àn·co·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (acenor)