atrevir-se
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /ə.tɾəˈviɾ.sə/, /ə.tɾə.virˈsə/ Occidental: nord-occidental /a.tɾeˈβir.se/ valencià /a.tɾeˈviɾ.se/, /a.tɾeˈβiɾ.se/
- Rimes: -iɾse
- Etimologia: Del llatí tribũĕre sibi («assignar-se, atorgar-se a si mateix la capacitat de fer quelcom»), segle XIII, format pel prefix ad- («en direcció a») i el terme tribu («divisió del poble romà»), perquè calia ser agosarat en el moment de fer repartiments.
Verb
[modifica]atrevir-se pron.
Conjugació
[modifica]Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives o col·loquials
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
present | m'atreveix | bal, alg | |||||
imperfet | m'atreviva | t'atrevives | s'atreviva | ens atrevívem | us atrevíveu | s'atreviven | n-occ, alg |
m'atrevigueva | t'atrevigueves | s'atrevigueva | ens atreviguévem | us atreviguéveu | s'atrevigueven | n-occ | |
passat simple | m'atrevigué | t'atrevigueres | s'atrevigué | ens atreviguérem | us atreviguéreu | s'atrevigueren | bal |
condicional | m'atreviriva | t'atrevirives | s'atreviriva | ens atrevirívem | us atreviríveu | s'atreviriven | alg |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'atrevixa | t'atrevixes | s'atrevixa | ens atrevisquem | us atrevisqueu | s'atrevixen | n-occ |
t'atrevixos | s'atrevixo | n-occ | |||||
m'atrevesca | t'atrevesques | s'atrevesca | s'atrevesquen | bal | |||
imperfet | m'atrevigués | t'atreviguesses | s'atrevigués | ens atreviguéssem | us atreviguésseu | s'atreviguessen | |
m'atrevissi | s'atrevissi | sept, alg | |||||
m'atreviguera | t'atrevigueres | s'atreviguera | ens atreviguérem | us atreviguéreu | s'atrevigueren | val |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | m'he | t'has | s'ha | ens hem | us heu | s'han | ... atrevit |
ens havem | us haveu | ||||||
passat perifràstic | em vaig | et vas | es va | ens vam | us vau | es van | ... atrevir |
et vares | ens vàrem | us vàreu | es varen | ||||
plusquamperfet | m'havia | t'havies | s'havia | ens havíem | us havíeu | s'havien | ... atrevit |
passat anterior o perifràstic |
m'haguí | t'hagueres | s'hagué | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ... atrevit |
em vaig haver | et vas haver | es va haver | ens vam haver | us vau haver | es van haver | ||
et vares haver | ens vàrem haver | us vàreu haver | es varen haver | ||||
futur perfet | m'hauré | t'hauràs | s'haurà | ens haurem | us haureu | s'hauran | ... atrevit |
condicional perfet | m'hauria | t'hauries | s'hauria | ens hauríem | us hauríeu | s'haurien | ... atrevit |
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | em vagi | et vagis | es vagi | ens vàgim | us vàgiu | es vagin | ... atrevir |
em vaja | et vages | es vaja | ens vàgem | us vàgeu | es vagen | ||
perfet | m'hagi | t'hagis | s'hagi | ens hàgim | us hàgiu | s'hagin | ... atrevit |
m'haja | t'hages | s'haja | ens hàgem | us hàgeu | s'hagen | ||
plusquamperfet | m'hagués | t'haguessis | s'hagués | ens haguéssim | us haguéssiu | s'haguessin | ... atrevit |
t'haguesses | ens haguéssem | us haguésseu | s'haguessen | ||||
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
em vagi haver | et vagis haver | es vagi haver | ens vàgim haver | us vàgiu haver | es vagin haver | ... atrevit |
em vaja haver | et vages haver | es vaja haver | ens vàgem haver | us vàgeu haver | es vagen haver |
Paradigmes de flexió: m'atreveixo, s'atreveix, ens atrevim
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: atrevir-se