orla

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔr.ɫə/, (gironí) /ˈor.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔr.ɫa/, valencià /ˈoɾ.ɫa/

• Etimologia: Del llatí vulgar *ōrula, diminutiu de ōra ‎(«vora»), segle XIII.

orla f. ‎(plural orles)

1. Part d'una embarcació que constitueix la seva vora desde proa fins a popa.

   «I la llarga lluita dels pops, que intentaven fugir per l'orla amb els tentacles.» (Olga Xirinacs, L'agonia de Severià Vargas, 2013)

2. Decoració que envolta un dibuix.

   «El conjunt està envoltat d'una orla floral i l'escut de la ciutat.» (Imma Socias Batet, Biblioteca de Catalunya, Catàleg del Fons Abadal de la Biblioteca de Catalunya, 2006, p.216)

orla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orlar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orlar.

• Anagrama: oral

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoɾ.la/
• Rimes: -oɾla

orla f. ‎(plural orlas)

1. orla
2. margo

• corona
• margo
• reborde

• Síl·labes: or·la (2)

• orla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].