oi

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, interjecció 1, verb) /ˈɔj/
• Rimes: -ɔj

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció 2) /ˈoj/
• Rimes: -oj
• Etimologia: Nom: del llatí odium, segle XIV. Doblet de odi.
• Etimologia: Interjecció 1: del llatí hoc ‎(«això»).
• Etimologia: Interjecció 2: d’origen expressiu, paral·lel a ai, ei i ui.

oi m. ‎(plural ois)

1. (sovint en plural) nàusea
2. fàstic

• oiar
• oiós
• oiat

oi

1. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda de confirmació d’una afirmació o d’assentiment a una petició.

   Demà vindràs, oi?

   Oi que em perdones?

2. (central) Manifestació de conformitat absoluta.

   Em perdones? - Oi, va dir.

• (demanda de confirmació) veritat?, no?, fa?
• (manifestació de conformitat) si!, i tant, oi tant, és clar

oi

1. Expressió de sorpresa.

   Oi! Quan has arribat?

2. (sovint reduplicat) Expressió de dolor.

   Oi!, oi! Quin mal que fa!

• (expressió de dolor) ah, ai, oh

oi

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de oiar.

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Io ^(revers), ió, Ió

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot