mancomunàreu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məŋ.ku.muˈna.ɾəw/, occidental /maŋ.ko.muˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

mancomunàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de mancomunar.

   [Vosaltres/vós] mancomunàreu o vau/vàreu mancomunar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb mancomunar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] mancomunéssiu, mancomunésseu, mancomunàsseu, mancomunàssiu o mancomunàreu.