orbita

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈbi.tə/
	balear /oɾˈbi.tə/, /urˈbi.tə/
Occidental:	/oɾˈbi.ta/

• Rimes: -ita

orbita

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orbitar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orbitar.

• Síl·labes: or·bi·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (abiort)
• Anagrames: boirat, botirà, botria, obirat, tiorba

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \oɾˈβi.ta\

Americà: alt \oɾˈβi.t(a)\, baix \oɾˈβi.ta\

• Rimes: -ita

orbita

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb orbitar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb orbitar

• [2]: (voseo) orbitá

• Síl·labes: or·bi·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (abiort)
• Anagrama: tiorba

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔr.bɪ.ta/
• Etimologia: De orbis.

orbita f. ‎(genitiu orbitae)

1. (Terminologia Anatomica) òrbita, conca de l'ull
2. rodera
3. circuit

• orbita. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].