El Pont d'Armentera

	El Pont d'Armentera
	Municipio de Catalunya
Entidat; • Estau; • Comunidat; • Provincia; • Comarca	Municipio; Espanya; Catalunya; Tarragona; Alto Campo
Partiu chudicial	Valls
Superficie	21,65 km²
Población; • Total; • Densidat	; 490 hab. (2013); 23,79 hab/km²
Altaria; • Meyana	; 349 m.
Distancia; • 18 km; • 36 km; • 110 km	; enta Valls; enta Tarragona; enta Barcelona
Alcalde	Jaume Graells Cisteró
Codigo postal	43817
Chentilicio	pontarrí / pontarrina (en catalán)
Ríos	río Gaià
Coordenadas	41°22’58’’N 1°21’46’’E
	El Pont d'Armentera El Pont d'Armentera en Catalunya
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

El Pont d'Armentera (El Pont d'Armentera en catalán y oficialment, Pont d'Armentera en castellano) ye un municipio catalán situau en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls.

A suya población ye de 490 habitants, en una superficie de 21,65 km² con una densidat de población de 23,79 hab/km².

Cheografía

El Pont d'Armentera ye situau a 349 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a 18 km de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo y d'o suyo partiu chudicial; a 36 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 110 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal fa parte o lugar de Selmella.

Historia

Se piensa que o lugar, que yera l'orichen de l'acueducto ta levar l'augua ta Tarragona dende o río Gaià, yera habitato en epoca de l'Imperio Romano.^[1]

A primer noticia d'o puent que da nombre a o lugar ye en 980, anque a carta de repoblación d'a villa ye d'o sieglo XII.^[1]

Formó parte d'o termin d'o castiello de Querol, cedito a Guerau Alemany de Cervelló en 1112 por Remón Berenguer III, conte de Barcelona.^[1]

En o sieglo XV a villa perteneixeba a o monesterio de Santes Creus.

Demografía

Evolución demografica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
20	23	40	464	1.051	1.383	1.264	1.292	896

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
992	955	836	745	788	712	692	584	628

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
580	606	582	564	576	541	571	580	-

2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017
-	-	-	-	-	-	-	-	-

2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024	2025	-
-	-	-	-	492	-	-	-	-

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partiu	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
CiU	7	7	5	3	5	5	3	4
PSC	-	-	2	1	2	2	1	2
Independients	-	-	-	3	-	-	3	1
Total	7	7	7	7	7	7	7	7

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Alcaldes

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983
1983–1987
1987–1991
1991–1995
1995–1999
1999–2003
2003–2007	Jordi Abellà i Barril	Convergència i Unió
2007–2011	Jordi Abellà i Barril	Convergència i Unió

Vinclos externos

(ca) Pachina web municipal.
(ca) Información d'El Pont d'Armentera en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.
(ca) Información El Pont d'Armentera en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Referencias

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 (ca) Historia d'El Pont d'Armentera en a pachina web municipal.

Municipios d'a comarca de l'Alto Campo
Aiguamúrcia \| Alcover \| Alió \| Bràfim \| Cabra del Camp \| Figuerola del Camp \| Els Garidells \| La Masó \| El Milà \| Montferri \| Mont-ral \| Nulles \| El Pla de Santa Maria \| El Pont d'Armentera \| Puigpelat \| Querol \| La Riba \| Rodonyà \| El Rourell \| Vallmoll \| Valls \| Vilabella \| Vila-rodona

Datos: Q983585
Multimedia: El Pont d'Armentera / Q983585

[ArmenteraHistoria-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 (ca) Historia d'El Pont d'Armentera en a pachina web municipal.

[1]