| dbo:abstract
|
- Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur (segle xiv) fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia. Era descendent de Joci Khasar, germà petit de Genguis Khan, i fill de . A Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars es dona la seva genealogia així: fill de Suri o Suday, fill de Baba Bahadur, fill d'Abukan, fill d'Alkan, fill de Turi, fill de Joji, fill de Kaybad, fill de Yusokai Bahadur o Juci Khasar Bahadur (germà de Genguis Khan). És considerat un governant de tendències democràtiques que afavoria al poble senzill i rebutjava a la noblesa. La seva capital habitual a l'estiu era Radkan mentre que al hivern era la ciutat de Gurgan. Va ser conegut amb el títol de Sultan al-Alim (Sultà erudit) que figura en moltes de les seves monedes. La tribu Xete dirigida per l'avi Baba Kawun es va instal·lar a la regió de Kalbush, Gurgan i la regio d'Astarabad, i va formar un tuman. El seu pare Suday va rebre el permís per instal·lar-se al Khorasan però va morir el 1332/1333; Togha Timur es va establir a Sarakhs. A la mort d'Abu Said el 1335, els emirs del Khorasan, encapçalats pel governador provincial Shaikh Ali ibn Ali Qushji (o Ali ibn Ali Kushči), el van proclamar kan en oposició als kans titella proclamats a la part occidental. El 1337 va penetrar al nord-oest de Pèrsia cridat per alguns amirs però fou derrotat (14 de juliol de 1337) al sud-est de Tabriz per Hasan-i Buzurg, cap dels jalayírides i pel seu kan Muhammad i es va haver de retirar cap a Mazanderan. Va mantenir cordials relacions amb els Kurt d'Herat, l'emir dels quals, Malik Muizz al-Din, es va casar amb Sultan Khatun (filla de Togha Temur). Un temps després del seu retorn, Togha fou visitat a Sawa pel jalayírida Hasan Buzurg (gener o febrer de 1339) que li va prometre suport per ser proclamat a l'oest. Togha va marxar altre cop a l'oest però al seu campament prop de Sultaniyya va rebre emissaris i cartes de les diverses faccions i va entrar en una correspondència amb el cobànida Hasan-i Kučik al que va acabar enviant una carta comprometedora (vegeu per detalls la narració a Dinastia jalayírida). Descoberta per Hasan Buzurg, aquest va informar al lloctinent de Togha, Arghun Shah, conegut també pel seu nom mongol de Dja'un o Jun (Djun) i Togha va abandonar l'expedició a l'oest quan ja es trobava a Maragha i va retornar al Mazanderan. A causa del mal govern a Khurasan del visir Shaykh Khwadja Ala al-Din Muhammad, es va provocar la rebel·lió dels sabardars (iniciada el 1337, un any després van pactar la pau amb Togha Temur; però no es va consolidar i van acabar minant el poder de Togha). Aleshores Arghun Shah es va revoltar junt amb altres amirs i va deposar i matar a Ala al-Din que era el principal suport de Togha, prenent el control del Khurasan occidental i fent presoner el kan (probablement el 1339). No obstant aviat Arghun i Togha van fer les paus i Togha Temur fou entronitzat altre cop a Nishapur (1339 o 1340). Al Khorasan va aconseguir recuperar el favor dels emirs que si li havien oposat però els sarbadàrides van començar a guanyar terreny. El 1341 va enviar una nova expedició a l'oest, en direcció a l'Iraq, sota el comandament del seu germà Shaykh Ali Gawun o Keun. Tenia el suport de la princessa Sati Beg i del fill d'aquesta Shiuburgan (que Sati Beg havia tingut amb Amir Coban). Però a la rodalia d'Abhar fou derrotat per les forces de Hasan Kucik i va haver de retornar al Mazanderan i Khurasan. Els sabardars havien esdevingut un problema seriós. Progresivament els sabardàrides van expulsar a Arghun Shah del Khurasan i es van apoderar de Nishapur, Tus i altres llocs. Togha Temur va enviar contra ells un exèrcit manat pel seu germà Shaykh Ali Keun (Ke'ün) que fou derrotat i mort pel sabardar Wadjid al-Din Masud a la batalla dita del riu Atrek, al nord de Bayhak probablement el 742 de l'hègira (o sigui 1341/1342). El sabardàrides van ocupar aleshores Gurgan i Kumis (Gurgan, Jajarm, i el Kumis amb Damghan i Semnan). Togha es va haver de conformar amb un poder nominal (nam-u-rasm-i-sultanat). Es va retirar a la vall del Jaj Rud al sud d'Amol i no lluny de la muntanya Damawand. Els reis de Rustamdar (baduspànides) i l'ishpabad de Mazanderan (almenys el darrer era vassal del kan) li van donar suport. Entre 1342 i 1344 Togaha Temur va provar de recuperar la regió de Kumis o Qumisi va aconseguir ser reconegut a Damghan, controlant també les comunicación cap a Rayy i Qazwin, possessions cobànides ara aliats als sarbadars; per assegurar aquesta via els sarbadars emprendran el 1344 una campanya que acabarà en desastre. Masud va aconseguir el suport de la família notable dels Kiya-i Jalai de Sari que era hostil a Fakhr al-Dawla Hasan d'Amol, de la branca khinkhwàrida dels Bawàndides que governava a Amol. Les forces de Masud van poder entrar amb l'ajut del Jalai al Mazanderan i es van establir a Sari. Fakhr al-Dawla Hasan i Jalal al-Dawla Iskandar de Rustamdar, van refusar rendir-se a Masud i quan aquest va avançar de Sari cap a Amol, van abandonar aquesta ciutat però no fugint sinó que es van dirigir a Sari, on van sorrprendre a la guarnició i apoderant-se de la ciutat, tallant la retirada de Masud i les seves línies de comunicacions. Masud va arribar a Amol i va intentar seguir cap al Rustamdar; Fakhr al-Dawla va sortir de Sari per atacar-lo per l'esquena mentre Iskandar el bloquejava pel davant. L'exèrcit sarbadar, entre dos focs, va ser destruit. Masud fou fet presoner i entregat a Iskandar (que era fill d'Ala al-Din Muhammad al Mulai) que el va executar. Llavors el kan va recuperar els seus dominis d'Astarabad, Gurgan i Kulbash, i probablement les ciutats de Kumis, amb únicament Damghan oscil·lant entre els dos. Nishapur no obstant va romandre segurament en mans dels sarbadars. Els govern de Sabzawar (conservant Juwayn, Bayhak i probablement Nishapur) va haver de reconèixer altre cop la sobirania de Togha Temur. Aquest no obstant esperava l'ocasió per castigar els sarbadars i les relacions en endavant foren tenses. A partir del 1351/1352 el cap dels sarbadàrides, Yahya Karawi o Karabi o Karavi, va canviar la política i al cap de poc va fingir sotmetre's totalment a Togha Temur per poder atacar el seu camp a traïció; durant un any els sabardàrides van estar anant a la cort de Togha per negociar i prestar vassallatge. Durant una d'aquestes visites el kan fou assassinat per sorpresa per Yahya Karawi (1353) a Sultan-Duwin entre Gurgan i el Kara Su (16 de desembre del 1353). Les tropes del kan foren dispersades. No fou reconegut més que a Khorasan i Mazanderan però va encunyar moneda en alguns altres llocs de manera temporal i efímera. El malik kart d'Herat Muizz al-Din (1331-1370/1371) se li hauria sotmès en alguns moment però algun historiador diu que només foren aliats. L'historiador Faryumadi el jutge competent i digne d'ocupar el tron i aprecia la seva justícia. El seu fill Lukman Padshah va poder fugir dels sarbadàrides i més tard fou instal·lat com a sobirà vassall a Astarabad per Tamerlà. Després de 1353 quan els sabardàrides es van instal·lar a Astarabad, el poder a Gurgan va passar al general de Togha Temur, Amir Wali ibn Ali Hindu. (ca)
- Togha Temür (died December 1353), also known as Taghaytimur, was a claimant to the throne of the Ilkhanate in the mid-14th century. Of the many individuals who attempted to become Ilkhan after the death of Abu Sa'id, Togha Temür was the only one who hailed from eastern Iran, and was the last major candidate who was of the house of Genghis Khan. His base of power was Gurgan and western Khurasan. His name "Togoy Tomor" means "Bowl/Pot Iron" in the Mongolian language. (en)
- Togha Temür, ou Tughay Timur (? -1353) est un prétendant au trône des il-khans. En 1338, sa candidature est soutenue par le jalayiride Hasan Buzurg contre Sati Beg fille de l'il-khan Oldjaïtou, veuve de l'émir Chupan et d'Arpa Ka'on le successeur de l'il-khan Abu Saïd, soutenue par les Chupanides. Il est rapidement remplacé par un nouveau prétendant petit-fils de l'il-khan Ghaykhatou en 1339. Il reste gouverneur du Khorasan et de l'est du Mazandaran (actuelle région du Golestan) jusqu'à son assassinat par des Sarbadârs en 1353. Son fils Luqman lui succède sur un territoire réduit avec pour capitale Astarabad (Gorgan) jusqu'en 1388. (fr)
- Ṭoghā Temūr, detto anche Taghaytimur (in persiano طغا تیمور; ... – 1353), è stato un militare e politico mongolo, pretendente al trono dell'Ilkhanato mongolo di Persia a metà del XIV secolo. Delle molte persone pretendenti al trono ilkhanide dopo la morte dell'Īlkhān Abū Saʿīd, Ṭoghā Temūr fu l'unico originario dell'Iran orientale e l'ultimo grande candidato di rilievo discendente dal Casato di Chingghis Khān. La sua base di potere fu il Gorgān e le regioni occidentali del Grande Khorasan. Il suo nome originario, "Togoy Tomor", significa "ciotola / pentola di ferro" in lingua mongola. (it)
- トガ・テムル（ペルシア語: طغاتیمور Togha Temür, ? - 1353年）は、イルハン朝の最後のハン（在位：1337年 - 1353年）。イルハン朝のハンを称した人物の中で最後に没した、イルハン朝の事実上最後のハンである。 (ja)
- 脫合帖木兒（Togha Temür，？－約1353年）是蒙古裔人，14世紀伊兒汗國分裂後，他因與成吉思汗有血緣關係而被推舉為汗(合撒儿后人)，在今伊朗東部建立脫合帖木兒王朝。 伊兒汗國君主不賽因死後無嗣，伊兒汗國遂陷於分裂局面、走向瓦解。因為脫合帖木兒尊貴的血統，被呼羅珊總督擁立為君主，並受到伊朗東部的大多數的王公支持。當不賽因的繼承人阿兒巴及木撒相繼被廢黜，脫合帖木兒亦準備西征，平定亂局。 1337年春天，脫合帖木兒亦開始西征，但是當大軍行至巴斯塔姆，一些對呼羅珊總督的經濟政策不滿的王公包括阿魯渾沙阿卻臨陣退出。雖然有木撒的支持者加入與札剌亦兒王朝謝赫·大哈散王公所擁立的傀儡大汗麻合馬大戰，並佔領了伊兒汗國的舊都蘇丹尼耶，但是於1337年6月被謝赫·大哈散王公打敗，脫合帖木兒及其部下被逐回根據地。 1337年7月，呼羅珊總督在回程途中被叛亂的阿魯渾沙阿殺死並將其頭臚送至謝赫·大哈散王公手上。阿魯渾沙阿其後成為脫合帖木兒最有力的支持者，並成功說服脫合帖木兒抵抗謝赫·大哈散王公派遣到呼羅珊的新任總督，令呼羅珊不在札剌亦兒王朝統治之下。 不到一年的時間，楚邦王朝在1338年7月16日，擊敗大哈散，佔領伊兒汗國首都桃里寺，麻合馬被楚邦王朝俘殺。謝赫·大哈散王公向脫合帖木兒求援，當徵詢阿魯渾沙阿的意見後，脫合帖木兒出兵伊朗西部。作為交換的條件，謝赫·大哈散王公擁立脫合帖木兒為伊利汗國可汗。 謝赫·小哈散·楚邦王公立即行動回應此聯盟，他向脫合帖木兒致函邀請脫合帖木兒與楚邦王朝的傀儡可汗撒迪別聯婚。脫合帖木兒對此安排非常滿意，立即答允。謝赫·小哈散·楚邦王公卻致函謝赫·大哈散王公警告脫合帖木兒是不可信的盟友，及倡議楚邦王朝與札剌亦兒王朝有共同目標可以結盟重新統一伊兒汗國。謝赫·大哈散王公因此與脫合帖木兒敵對。脫合帖木兒與楚邦王朝及札剌亦兒王朝為敵，脫合帖木兒只好回呼羅珊。雖然謝赫·大哈散王公於1341年再次承認脫合帖木兒為伊兒汗國可汗，直至1344年為止，但是脫合帖木兒統一伊兒汗國的理想破滅，呼羅珊大軍被裁，只能勉強守住呼羅珊，未有能力西征。 其後，脫合帖木兒長期與在呼羅珊西部的派系內戰，薩爾巴達爾得到楚邦王朝的支持，脫合帖木兒失去大部份領土。1344年，脫合帖木兒在進行絕地反擊，打敗薩爾巴達爾及殺死他們的領袖。 可惜，薩爾巴達爾仍然為他帶來頭痛，當阿魯渾沙阿於1345年或1346年逝世後，他的部族也再不支持脫合帖木兒對抗薩爾巴達爾。雙方爭持至於1352年成為的領袖後，他準備投靠脫合帖木兒，但是卻不準備成為他的附庸。1353年11月或12月，郝賈·亞赫瑤·卡勞比與賈薩爾巴達爾部眾前往脫合帖木兒的軍營覲見，卻突然將脫合帖木兒及其家族、將士及畜牲殺死。 脫合帖木兒的大部份領地再次落入賈薩爾巴達爾部眾手上，剩餘的本是由其子洛格芒·帕特肖繼承，但是卻被總督所架空，變成阿米爾·瓦利與郝賈·亞赫瑤·卡勞比的爭鬥。 (zh)
- Тога-Темур (*д/н —1353) — хан східної частини держави Ільханів у 1335—1353 роках. Ім'я перекладається як «Залізна чаша». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Togha Temür (died December 1353), also known as Taghaytimur, was a claimant to the throne of the Ilkhanate in the mid-14th century. Of the many individuals who attempted to become Ilkhan after the death of Abu Sa'id, Togha Temür was the only one who hailed from eastern Iran, and was the last major candidate who was of the house of Genghis Khan. His base of power was Gurgan and western Khurasan. His name "Togoy Tomor" means "Bowl/Pot Iron" in the Mongolian language. (en)
- Togha Temür, ou Tughay Timur (? -1353) est un prétendant au trône des il-khans. En 1338, sa candidature est soutenue par le jalayiride Hasan Buzurg contre Sati Beg fille de l'il-khan Oldjaïtou, veuve de l'émir Chupan et d'Arpa Ka'on le successeur de l'il-khan Abu Saïd, soutenue par les Chupanides. Il est rapidement remplacé par un nouveau prétendant petit-fils de l'il-khan Ghaykhatou en 1339. Il reste gouverneur du Khorasan et de l'est du Mazandaran (actuelle région du Golestan) jusqu'à son assassinat par des Sarbadârs en 1353. Son fils Luqman lui succède sur un territoire réduit avec pour capitale Astarabad (Gorgan) jusqu'en 1388. (fr)
- Ṭoghā Temūr, detto anche Taghaytimur (in persiano طغا تیمور; ... – 1353), è stato un militare e politico mongolo, pretendente al trono dell'Ilkhanato mongolo di Persia a metà del XIV secolo. Delle molte persone pretendenti al trono ilkhanide dopo la morte dell'Īlkhān Abū Saʿīd, Ṭoghā Temūr fu l'unico originario dell'Iran orientale e l'ultimo grande candidato di rilievo discendente dal Casato di Chingghis Khān. La sua base di potere fu il Gorgān e le regioni occidentali del Grande Khorasan. Il suo nome originario, "Togoy Tomor", significa "ciotola / pentola di ferro" in lingua mongola. (it)
- トガ・テムル（ペルシア語: طغاتیمور Togha Temür, ? - 1353年）は、イルハン朝の最後のハン（在位：1337年 - 1353年）。イルハン朝のハンを称した人物の中で最後に没した、イルハン朝の事実上最後のハンである。 (ja)
- Тога-Темур (*д/н —1353) — хан східної частини держави Ільханів у 1335—1353 роках. Ім'я перекладається як «Залізна чаша». (uk)
- Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur (segle xiv) fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia. Era descendent de Joci Khasar, germà petit de Genguis Khan, i fill de . A Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars es dona la seva genealogia així: fill de Suri o Suday, fill de Baba Bahadur, fill d'Abukan, fill d'Alkan, fill de Turi, fill de Joji, fill de Kaybad, fill de Yusokai Bahadur o Juci Khasar Bahadur (germà de Genguis Khan). És considerat un governant de tendències democràtiques que afavoria al poble senzill i rebutjava a la noblesa. La seva capital habitual a l'estiu era Radkan mentre que al hivern era la ciutat de Gurgan. Va ser conegut amb el títol de Sultan al-Alim (Sultà erudit) que figura en moltes de les seves monedes. (ca)
- 脫合帖木兒（Togha Temür，？－約1353年）是蒙古裔人，14世紀伊兒汗國分裂後，他因與成吉思汗有血緣關係而被推舉為汗(合撒儿后人)，在今伊朗東部建立脫合帖木兒王朝。 伊兒汗國君主不賽因死後無嗣，伊兒汗國遂陷於分裂局面、走向瓦解。因為脫合帖木兒尊貴的血統，被呼羅珊總督擁立為君主，並受到伊朗東部的大多數的王公支持。當不賽因的繼承人阿兒巴及木撒相繼被廢黜，脫合帖木兒亦準備西征，平定亂局。 1337年春天，脫合帖木兒亦開始西征，但是當大軍行至巴斯塔姆，一些對呼羅珊總督的經濟政策不滿的王公包括阿魯渾沙阿卻臨陣退出。雖然有木撒的支持者加入與札剌亦兒王朝謝赫·大哈散王公所擁立的傀儡大汗麻合馬大戰，並佔領了伊兒汗國的舊都蘇丹尼耶，但是於1337年6月被謝赫·大哈散王公打敗，脫合帖木兒及其部下被逐回根據地。 1337年7月，呼羅珊總督在回程途中被叛亂的阿魯渾沙阿殺死並將其頭臚送至謝赫·大哈散王公手上。阿魯渾沙阿其後成為脫合帖木兒最有力的支持者，並成功說服脫合帖木兒抵抗謝赫·大哈散王公派遣到呼羅珊的新任總督，令呼羅珊不在札剌亦兒王朝統治之下。 不到一年的時間，楚邦王朝在1338年7月16日，擊敗大哈散，佔領伊兒汗國首都桃里寺，麻合馬被楚邦王朝俘殺。謝赫·大哈散王公向脫合帖木兒求援，當徵詢阿魯渾沙阿的意見後，脫合帖木兒出兵伊朗西部。作為交換的條件，謝赫·大哈散王公擁立脫合帖木兒為伊利汗國可汗。 (zh)
|