| dbo:abstract
|
- Rheasilvia je impaktní kráter, který zaujímá většinu jižní polokoule planetky Vesta. Měří v průměru okolo 505 km a je tak jedním z největších dosud známých kráterů Sluneční soustavy (daleko největším, co se týče poměru k velikosti tělesa: sama Vesta má průměr okolo 530 km). Okraje kráteru převyšují okolní terén asi o 4 km. Dno kráteru se nachází až o 13 km níže než zprůměrovaný obvod planety. Zhruba uprostřed je vyvýšenina, jejíž základna má průměr až 200 km. Vrcholek této hory je 22 km nad úpatím, což je srovnatelné s Olympus Mons na Marsu. Předpokládá se, že kráter vznikl asi před miliardou let v důsledku srážky s meteoritem. V okolí Rheasilvie se nacházejí hluboké rokle, které pravděpodobně vyryly úlomky tohoto tělesa; největší je 465 km dlouhá Divalia Fossa. Na okraji prohlubně lze pozorovat zbytky staršího kráteru (jeho průměr se odhaduje na více než 400 km), který Rheasilvia při svém vzniku téměř celý překryla. Kráter v roce 1997 objevil Hubbleův vesmírný dalekohled, v září 2011 ho Mezinárodní astronomická unie pojmenovala po mytologické postavě jménem Rhea Silvia, kněžce bohyně Vesty. (cs)
- Rheasilvia, anomenat així per Rea Silvia, vestal que la mitologia considera mare de Ròmul i Rem- és un gran cràter d'impacte a l'asteroide (4) Vesta i el tret més notable d'aquest cos. Va ser descobert pel Hubble en 1997, però no va rebre el seu nom fins a l'arribada de la sonda Dawn el 2011. Amb un diàmetre de 460 km és un dels majors cràters d'impacte del sistema solar, cobrint un 80% del diàmetre de Vesta i gairebé tot l'hemisferi sud d'aquest. Posseeix una sèrie d'escarpes al voltant de part del seu perímetre amb altures respecte al terreny circumdant de 8 km i 12 km i una muntanya central amb un diàmetre de gairebé 200 km i una altura de 23 km des de la seva base, cosa que la situa entre les muntanyes més altes conegudes; el fons del cràter, en canvi, està a 13 km de profunditat respecte al terreny circumdant. Anàlisis espectroscòpiques realitzades amb ajuda del Hubble, que detecten traces d'olivina, mostren que l'impacte que va produir Rheasilvia va aconseguir penetrar l'escorça de Vesta fins a arribar fins i tot al seu mantell. L'equador de Vesta mostra una sèrie de fractures concèntriques a Rheasilvia, que hom pensa van ser causades per l'impacte, i també s'espera detectar en les antípodes del cràter terreny d'aspecte peculiar causat per la seva formació; no obstant això, no es podrà comprovar fins que el pol nord d'aquest asteroide surta de la foscor causada per ser allí hivern en aquests moments [octubre 2011]. A més se superposa a un cràter encara més antic de 375 km de diàmetre que va destruir parcialment. S'ha calculat que la formació de Rheasilvia va expulsar a l'espai l'1% de la massa de Vesta i que tant la família de Vesta com els asteroides de tipus V tenen el seu origen en aquest esdeveniment; el fet que cossos de 10 km de grandària hagen sobreviscut fins avui suggereix que l'impacte va tenir lloc fa com a molt mil milions d'anys. (ca)
- Rheasilvia ist das am besten sichtbare Oberflächenmerkmal auf dem Asteroiden Vesta und ist vermutlich ein Einschlagkrater. Es misst 505 km im Durchmesser, entsprechend 90 % des Durchmessers von Vesta, bzw. 89 % des mittleren äquatorialen Durchmessers von 569 km. Damit gehört er zu den größten Kratern im Sonnensystem. Es bedeckt bei 75° südlicher Länge den Großteil der südlichen Hemisphäre.Der Zentralberg in der Mitte des Kraters erhebt sich bis zu 22 km über dem Grund, womit er zu den höchsten Bergen im Sonnensystem gehört. (de)
- Rheasilvia, llamado así por Rea Silvia, vestal que la mitología considera madre de Rómulo y Remo- es un gran cráter de impacto en el asteroide Vesta y el rasgo más notable de dicho cuerpo. Fue descubierto por el Hubble en 1997, pero no recibió su nombre hasta la llegada de la sonda Dawn en 2011. Con un diámetro de 460 km es uno de los mayores cráteres de impacto del sistema solar, cubriendo un 80 % del diámetro de Vesta y casi todo el hemisferio sur de éste. Posee una serie de escarpas alrededor de parte de su perímetro con alturas respecto al terreno circundante de entre 8 km y 12 km y una montaña central con un diámetro de casi 200 km y una altura de 23 km desde su base, lo que la sitúa entre las montañas más altas conocidas; el fondo del cráter, en cambio, está a 13 km de profundidad respecto al terreno circundante. Análisis espectroscópicos realizados con ayuda del Hubble, que detectan trazas de olivino, muestran que el impacto que produjo Rheasilvia consiguió penetrar la corteza de Vesta hasta llegar incluso a su manto. El ecuador de Vesta muestra una serie de fracturas concéntricas a Rheasilvia, que se piensa fueron causadas por el impacto, y también se espera detectar en las antípodas del cráter terreno de aspecto peculiar causado por su formación; sin embargo, no se podrá comprobar hasta que el polo norte de éste asteroide salga de la oscuridad causada por ser allí invierno en estos momentos [octubre de 2011]. Además se superpone a un cráter aún más antiguo de 375 km de diámetro que destruyó parcialmente. Se ha calculado que la formación de Rheasilvia expulsó al espacio el 1 % de la masa de Vesta y que tanto la familia de Vesta como los tienen su origen en ese evento; el hecho de que cuerpos de 10 km de tamaño hayan sobrevivido hasta hoy sugiere que el impacto tuvo lugar hace como mucho mil millones de años. (es)
- Rheasilvia (prononcer [ʁe.a.sil.vja]) est un gigantesque cratère situé à la surface de l'astéroïde (4) Vesta, très probablement dû à un impact. Le cratère a un diamètre de 504 kilomètres, ce qui correspond à 90 % du diamètre de Vesta. Rheasilvia est l'un des plus grands cratères du Système solaire[réf. nécessaire]. (fr)
- Rheasilvia /ˌriːəˈsɪlviə/ is the most prominent surface feature on the asteroid Vesta and is thought to be an impact crater. It is 505 km (314 mi) in diameter, which is 90% the diameter of Vesta itself, and is 95% the mean diameter of Vesta, 529 km (329 mi). However, the mean is affected by the crater itself. It is 89% the mean equatorial diameter of 569 km (354 mi), making it one of the largest craters in the Solar System, and at 75°S latitude, covers most of the southern hemisphere. The peak in the center of the crater is 200 km (120 mi) in diameter, and rises 20–25 km (12–16 mi; 66,000–82,000 ft) from its base, making it one of the tallest mountains known in the Solar System. (en)
- レアシルヴィア (Rheasilvia) は、ベスタの表面で最も大きな構造であり、衝突クレーターであると信じられている。 (ja)
- Rheasilvia è il più grande cratere sulla superficie dell'asteroide 4 Vesta. Con i suoi 505 km di diametro è uno dei crateri più grandi del Sistema solare. (it)
- Rheasilvia – największy krater uderzeniowy na powierzchni planetoidy (4) Westa o średnicy 505 kilometrów, co stanowi 90% średnicy planetoidy. Zajmuje dużą część półkuli południowej Westy, sprawiając, że jej kształt odbiega od pierwotnej elipsoidy hydrostatycznej. Basen uderzeniowy Rheasilvia został odkryty dzięki obserwacjom Teleskopu Hubble'a w 1997 roku, a dokładnie zbadany dzięki obserwacjom sztucznego satelity Westy, sondy Dawn. Krater został nazwany imieniem Rei Sylwii, mitycznej westalki i matki Romulusa i Remusa. (pl)
- Rheasilvia, é uma grande cratera de impacto sobre o protoplaneta 4 Vesta, e a característica mais notável deste corpo celeste. Ela foi descoberto pelo Telescópio Espacial Hubble em 1997, mas não recebeu o seu nome até a chegada da sonda espacial Dawn em 2011. Essa cratera foi nomeada em homenagem a Reia Sílvia, uma Vestal, que a mitologia considera a mãe de Rômulo e Remo. Com cerca de 22 km de altura desde sua base, a montanha central de Rheasilvia é a mais alta montanha do Sistema Solar, superando por pouco o Monte Olimpo, em Marte, que durante 40 anos (1971 a 2011) foi considerado a montanha mais alta do Sistema Solar. (pt)
- Rheasilvia är den mest märkbara ytstrukturen på asteroiden 4 Vesta och tros vara en nedslagskrater. Med en diameter på 460 km, är den 80 % av själva asteroidens diameter, vilket gör den till en av de , och täcker större delen av södra halvklotet. Krater skymmer delvis den äldre och nästan lika stora kratern Veneneia. Rheasilvia upptäcktes i bilder tagna av Rymdteleskopet Hubble 1997, men namngavs inte förrän rymdsonden Dawn anlände Vesta in 2011. Namnet kommer från Rhea Silvia, en mytologisk vestal och modern till Romulus och Remus, Roms grundare. Rheasilvia har en kant längs delar av perimetern som höjer sig 4–12 km över den omkringliggande terrängen. Kraterns botten ligger 13 km under den omkringliggande ytan. Ytan i kraterns botten består av vågformad terräng och ett centralberg nästan 200 km i diameter, som reser sig 23 km, det högsta kända berget i solsystemet. Spektroskopisk analys av bilder tagna av Hubble har visat att kratern har trängt djupt igen flera distinkta lager i Vestas skorpa, och möjligen även i manteln, att tyda av förekomsten av spektrallinjer från olivin. Vesta har ett system av skåror i ekvatorialzonen som löper parallellt med Rheasilvias kraterkant. Dessa tros vara kompressionsfrakturer från nedslaget som skapade kratern. Man förväntar sig hitta nedslagsrelaterad topografi vid antipoden också, men detta kan inte bekräftas av Dawn förrän nordpolen träder ut ur mörkret och blir synlig vid slutet av Vestas nordliga vinter. Det uppskattas att nedslaget grävde ut ungefär 1 % av Vestas volym, och att det är sannolikt att Vestafamiljen och är resultatet av kollisionen. Om så är fallet, visar det faktum att 10 km stora fragment har överlevt så länge som till nutid att kratern är högst 1 miljard år gammal. Den tros också vara källan till HED-meteoriterna. 6 % av den utstötta materien från kratern har identifierats med kända V-typ asteroider, medan resten av massan består av fragment som antingen är för små för att observeras, eller som har försvunnit från asteroidbältet genom att ha närmat sig kirkwoodgapet med 3:1 resonans med Jupiter, genom Jarkovskijeffekten eller (för de minsta fragmenten) genom strålningstryck. (sv)
- Реясильвия — ударный кратер на астероиде Веста. Имеет диаметр около 500 километров (почти равен среднему диаметру самой Весты), что делает его одним из крупнейших ударных кратеров Солнечной системы. Образовался в результате удара астероида около 2,5 миллиардов лет назад в период так называемой поздней тяжёлой бомбардировки. Обнаружен в 1997 году космическим телескопом «Хаббл», детально изучен и сфотографирован летом 2011 года межпланетной станцией «Dawn». В октябре 2011 года Международным астрономическим союзом назван именем Реи Сильвии — одной из легендарных жриц богини Весты в Древнем Риме, матери Ромула и Рема. Решением МАС название кратера пишется слитно. (ru)
- 雷亞希爾維亞盆地（Rheasilvia，發音： /ˌriːəˈsɪlviə/）是小行星灶神星表面最明顯的地理特徵。該區域中心位置75°S, 301°E，直徑505公里，相當於灶神星直徑的80%，是太陽系中最大撞擊坑之一，並覆蓋了灶神星大部分的南半球。該盆地被認為是撞擊坑，於 1997年在哈伯太空望遠鏡拍攝影像中被發現，但直到黎明號於2011年探測灶神星以前都未命名。該撞擊坑以神話中的其中一位維斯塔貞女，也是羅馬城建立者罗穆卢斯和瑞摩斯的母親雷亚·西尔维亚命名。 (zh)
- Реясільвія — ударний кратер на астероїді Веста у Головному поясі астероїдів. Його діаметр становить 505 кілометрів, при тому, екваторіальний діаметр самої Вести становить 569 кілометрів. За показником розміру кратера до загального розміру тіла Реясільвія входить до числа лідерів в Сонячній системі. Глибина кратера в деяких місцях досягає 19 км, в той час як його стінки підносяться над рештою поверхні Вести на висоту від 4 до 12 км. Таким чином, різниця у висоті між найглибшою і високою точками кратера складає 31 км. У центрі кратера знаходиться пік, діаметр основи якого становить 180 кілометрів, а висота 22 кілометри, що робить його найвищою відомою горою у всій Сонячній системі. При формуванні кратера, близько 1 % речовини Вести було викинуто в міжпланетний простір і пізніше вона сформувала окреме сімейство астероїдів. Удар був такої сили, що частково оголив мантію небесного тіла. Дивно, що Веста змогла пережити цей катаклізм. Ще однією геологічною особливістю Вести пов'язаною з кратером Реясільвія є так звані борозни Дівалія. Це серія паралельних екваторіальних борозен, що простираються навколо кратера. Найбільша з них має довжину 465 кілометрів, ширину від 10 до 22 кілометрів і глибину 5 кілометрів. Вважається, що ці борозни виникли в результаті стиснення Вести після удару, який породив кратер. Кратер Реясильвія названий на честь міфічної весталки Реї Сільвії матері засновників Риму. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Rheasilvia ist das am besten sichtbare Oberflächenmerkmal auf dem Asteroiden Vesta und ist vermutlich ein Einschlagkrater. Es misst 505 km im Durchmesser, entsprechend 90 % des Durchmessers von Vesta, bzw. 89 % des mittleren äquatorialen Durchmessers von 569 km. Damit gehört er zu den größten Kratern im Sonnensystem. Es bedeckt bei 75° südlicher Länge den Großteil der südlichen Hemisphäre.Der Zentralberg in der Mitte des Kraters erhebt sich bis zu 22 km über dem Grund, womit er zu den höchsten Bergen im Sonnensystem gehört. (de)
- Rheasilvia (prononcer [ʁe.a.sil.vja]) est un gigantesque cratère situé à la surface de l'astéroïde (4) Vesta, très probablement dû à un impact. Le cratère a un diamètre de 504 kilomètres, ce qui correspond à 90 % du diamètre de Vesta. Rheasilvia est l'un des plus grands cratères du Système solaire[réf. nécessaire]. (fr)
- Rheasilvia /ˌriːəˈsɪlviə/ is the most prominent surface feature on the asteroid Vesta and is thought to be an impact crater. It is 505 km (314 mi) in diameter, which is 90% the diameter of Vesta itself, and is 95% the mean diameter of Vesta, 529 km (329 mi). However, the mean is affected by the crater itself. It is 89% the mean equatorial diameter of 569 km (354 mi), making it one of the largest craters in the Solar System, and at 75°S latitude, covers most of the southern hemisphere. The peak in the center of the crater is 200 km (120 mi) in diameter, and rises 20–25 km (12–16 mi; 66,000–82,000 ft) from its base, making it one of the tallest mountains known in the Solar System. (en)
- レアシルヴィア (Rheasilvia) は、ベスタの表面で最も大きな構造であり、衝突クレーターであると信じられている。 (ja)
- Rheasilvia è il più grande cratere sulla superficie dell'asteroide 4 Vesta. Con i suoi 505 km di diametro è uno dei crateri più grandi del Sistema solare. (it)
- Rheasilvia – największy krater uderzeniowy na powierzchni planetoidy (4) Westa o średnicy 505 kilometrów, co stanowi 90% średnicy planetoidy. Zajmuje dużą część półkuli południowej Westy, sprawiając, że jej kształt odbiega od pierwotnej elipsoidy hydrostatycznej. Basen uderzeniowy Rheasilvia został odkryty dzięki obserwacjom Teleskopu Hubble'a w 1997 roku, a dokładnie zbadany dzięki obserwacjom sztucznego satelity Westy, sondy Dawn. Krater został nazwany imieniem Rei Sylwii, mitycznej westalki i matki Romulusa i Remusa. (pl)
- Реясильвия — ударный кратер на астероиде Веста. Имеет диаметр около 500 километров (почти равен среднему диаметру самой Весты), что делает его одним из крупнейших ударных кратеров Солнечной системы. Образовался в результате удара астероида около 2,5 миллиардов лет назад в период так называемой поздней тяжёлой бомбардировки. Обнаружен в 1997 году космическим телескопом «Хаббл», детально изучен и сфотографирован летом 2011 года межпланетной станцией «Dawn». В октябре 2011 года Международным астрономическим союзом назван именем Реи Сильвии — одной из легендарных жриц богини Весты в Древнем Риме, матери Ромула и Рема. Решением МАС название кратера пишется слитно. (ru)
- 雷亞希爾維亞盆地（Rheasilvia，發音： /ˌriːəˈsɪlviə/）是小行星灶神星表面最明顯的地理特徵。該區域中心位置75°S, 301°E，直徑505公里，相當於灶神星直徑的80%，是太陽系中最大撞擊坑之一，並覆蓋了灶神星大部分的南半球。該盆地被認為是撞擊坑，於 1997年在哈伯太空望遠鏡拍攝影像中被發現，但直到黎明號於2011年探測灶神星以前都未命名。該撞擊坑以神話中的其中一位維斯塔貞女，也是羅馬城建立者罗穆卢斯和瑞摩斯的母親雷亚·西尔维亚命名。 (zh)
- Rheasilvia, anomenat així per Rea Silvia, vestal que la mitologia considera mare de Ròmul i Rem- és un gran cràter d'impacte a l'asteroide (4) Vesta i el tret més notable d'aquest cos. Va ser descobert pel Hubble en 1997, però no va rebre el seu nom fins a l'arribada de la sonda Dawn el 2011. Anàlisis espectroscòpiques realitzades amb ajuda del Hubble, que detecten traces d'olivina, mostren que l'impacte que va produir Rheasilvia va aconseguir penetrar l'escorça de Vesta fins a arribar fins i tot al seu mantell. (ca)
- Rheasilvia je impaktní kráter, který zaujímá většinu jižní polokoule planetky Vesta. Měří v průměru okolo 505 km a je tak jedním z největších dosud známých kráterů Sluneční soustavy (daleko největším, co se týče poměru k velikosti tělesa: sama Vesta má průměr okolo 530 km). Okraje kráteru převyšují okolní terén asi o 4 km. Dno kráteru se nachází až o 13 km níže než zprůměrovaný obvod planety. Zhruba uprostřed je vyvýšenina, jejíž základna má průměr až 200 km. Vrcholek této hory je 22 km nad úpatím, což je srovnatelné s Olympus Mons na Marsu. (cs)
- Rheasilvia, llamado así por Rea Silvia, vestal que la mitología considera madre de Rómulo y Remo- es un gran cráter de impacto en el asteroide Vesta y el rasgo más notable de dicho cuerpo. Fue descubierto por el Hubble en 1997, pero no recibió su nombre hasta la llegada de la sonda Dawn en 2011. Análisis espectroscópicos realizados con ayuda del Hubble, que detectan trazas de olivino, muestran que el impacto que produjo Rheasilvia consiguió penetrar la corteza de Vesta hasta llegar incluso a su manto. (es)
- Rheasilvia, é uma grande cratera de impacto sobre o protoplaneta 4 Vesta, e a característica mais notável deste corpo celeste. Ela foi descoberto pelo Telescópio Espacial Hubble em 1997, mas não recebeu o seu nome até a chegada da sonda espacial Dawn em 2011. Essa cratera foi nomeada em homenagem a Reia Sílvia, uma Vestal, que a mitologia considera a mãe de Rômulo e Remo. (pt)
- Реясільвія — ударний кратер на астероїді Веста у Головному поясі астероїдів. Його діаметр становить 505 кілометрів, при тому, екваторіальний діаметр самої Вести становить 569 кілометрів. За показником розміру кратера до загального розміру тіла Реясільвія входить до числа лідерів в Сонячній системі. Глибина кратера в деяких місцях досягає 19 км, в той час як його стінки підносяться над рештою поверхні Вести на висоту від 4 до 12 км. Таким чином, різниця у висоті між найглибшою і високою точками кратера складає 31 км. (uk)
- Rheasilvia är den mest märkbara ytstrukturen på asteroiden 4 Vesta och tros vara en nedslagskrater. Med en diameter på 460 km, är den 80 % av själva asteroidens diameter, vilket gör den till en av de , och täcker större delen av södra halvklotet. Krater skymmer delvis den äldre och nästan lika stora kratern Veneneia. Rheasilvia upptäcktes i bilder tagna av Rymdteleskopet Hubble 1997, men namngavs inte förrän rymdsonden Dawn anlände Vesta in 2011. Namnet kommer från Rhea Silvia, en mytologisk vestal och modern till Romulus och Remus, Roms grundare. (sv)
|
