| dbo:abstract
|
- Perduellio era un delicte romà equivalent a l'alta traïció. Inicialment es referia sobretot a qüestions militars com aixecar-se en armes contra l'estat o ajudar a l'enemic. Aquest delicte el jutjaven els comicis curiats i després als comicis centuriats a través dels duumviri perduellionis. Segons les Lleis de les dotze taules, un ciutadà era acusat de perduellio quan mostrava una actitud contrària a l'estat i al poble romà, tant si convocava a l'enemic (hostem conciere) com si llirava un ciutadà als enemics (civem hosti tradere). Els duumviri perduellionis van actuar fins al començament de l'època de l'Imperi, però el nom de perduellio sembla que ja havia caigut en desús. La perduellio als seus inicis, era considerada un delicte religiós, i el reu d'aquest crim havia de morir per fer propicis els déus. Normalment se'l flagel·lava fins a morir i se'l penjava. Amb el temps es va establir que la pena fos la prohibició de donar-li aigua i foc (aquae et ignis interdictio). Més tard el delicte es va incloure dins del de majestas al darrer segle de la república. (ca)
- Perduellio (lat. per duellum, dt. Hochverrat) ist im römischen Strafrecht die Bezeichnung für feindliche Handlungen insbesondere von Amtsinhabern gegen das römische Gemeinwesen. Der genaue Straftatbestand ist unklar, die Taten gegen das Gemeinwesen werden nicht definiert. Perduellio ist Teil des Zwölftafelgesetz und wurde mit dem Tode bestraft. Es kann angenommen werden, dass Perduellio seit der Frühzeit der Republik Gegenstand der öffentlichen Strafverfolgung war. Der Angeklagte konnte sich durch Selbstexilierung der Verurteilung entziehen. Ein besonderer Fall der Perduellio ist das gegen den greisen Senator Rabirius angestrengte Verfahren unter der Regie Cäsars. Cäsar wollte einen Präzedenzfall schaffen, um sich innenpolitischer Gegner entledigen zu können. (de)
- El perduellio era, en tiempos de la Antigua Roma, un término jurídico equivalente a la actual alta traición. Se utilizaba cuando un general cometía una ofensa militar, como rebelarse contra el Estado. Los casos de «perduellio» eran juzgados por las Asambleas Romanas. Básicamente, sólo existían dos clases de actos que podían ser catalogados como «perduellio»:
* Deserción.
* Intento de golpe de Estado contra el orden político establecido o de constituir un orden político independiente al margen de Roma. A uno de estos se le llamó «Adfectatio regni». En la época tardorrepublicana, el «perduellio» fue reemplazado por la Lex Maiestas. (es)
- In the early days of Ancient Rome, perduellio (Latin: [pɛrdʊˈɛllɪ.oː]) was the term for the capital offense of high treason, although it was not well defined. The form of action on this charge changed over the course of the Roman republic. The word later became just an intensifier for the more common treason charge (maiestas). It was set down plainly in the Law of the Twelve Tables as follows: The Law of the Twelve Tables orders that he who has stirred up an enemy or who has handed over a citizen to the enemy is to be punished capitally. (Marcianus, D. 48, 4, 3). Under the terms of this law, those convicted of perduellio were subject to death either by being hanged from the arbor infelix (a tree deemed to be unfortunate) or by being thrown from the Tarpeian Rock. Their families were not allowed to mourn them and their houses were razed. (en)
- La perduellio (termine latino) costituisce, nel diritto romano, il delitto contro lo Stato, con contenuto vasto ed eterogeneo, diversamente delineato nel corso dell'evoluzione del diritto penale romano.Etimologicamente il termine perduellio deriva da duellum (guerra) ed è ricollegabile a perduellis (nemico). (it)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 5503 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dct:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdfs:comment
|
- La perduellio (termine latino) costituisce, nel diritto romano, il delitto contro lo Stato, con contenuto vasto ed eterogeneo, diversamente delineato nel corso dell'evoluzione del diritto penale romano.Etimologicamente il termine perduellio deriva da duellum (guerra) ed è ricollegabile a perduellis (nemico). (it)
- Perduellio era un delicte romà equivalent a l'alta traïció. Inicialment es referia sobretot a qüestions militars com aixecar-se en armes contra l'estat o ajudar a l'enemic. Aquest delicte el jutjaven els comicis curiats i després als comicis centuriats a través dels duumviri perduellionis. La perduellio als seus inicis, era considerada un delicte religiós, i el reu d'aquest crim havia de morir per fer propicis els déus. Normalment se'l flagel·lava fins a morir i se'l penjava. Amb el temps es va establir que la pena fos la prohibició de donar-li aigua i foc (aquae et ignis interdictio). (ca)
- El perduellio era, en tiempos de la Antigua Roma, un término jurídico equivalente a la actual alta traición. Se utilizaba cuando un general cometía una ofensa militar, como rebelarse contra el Estado. Los casos de «perduellio» eran juzgados por las Asambleas Romanas. Básicamente, sólo existían dos clases de actos que podían ser catalogados como «perduellio»:
* Deserción.
* Intento de golpe de Estado contra el orden político establecido o de constituir un orden político independiente al margen de Roma. A uno de estos se le llamó «Adfectatio regni». (es)
- Perduellio (lat. per duellum, dt. Hochverrat) ist im römischen Strafrecht die Bezeichnung für feindliche Handlungen insbesondere von Amtsinhabern gegen das römische Gemeinwesen. Der genaue Straftatbestand ist unklar, die Taten gegen das Gemeinwesen werden nicht definiert. Perduellio ist Teil des Zwölftafelgesetz und wurde mit dem Tode bestraft. Es kann angenommen werden, dass Perduellio seit der Frühzeit der Republik Gegenstand der öffentlichen Strafverfolgung war. Der Angeklagte konnte sich durch Selbstexilierung der Verurteilung entziehen. (de)
- In the early days of Ancient Rome, perduellio (Latin: [pɛrdʊˈɛllɪ.oː]) was the term for the capital offense of high treason, although it was not well defined. The form of action on this charge changed over the course of the Roman republic. The word later became just an intensifier for the more common treason charge (maiestas). It was set down plainly in the Law of the Twelve Tables as follows: The Law of the Twelve Tables orders that he who has stirred up an enemy or who has handed over a citizen to the enemy is to be punished capitally. (Marcianus, D. 48, 4, 3). (en)
|
| rdfs:label
|
- Perduellio (ca)
- Perduellio (de)
- Perduellio (es)
- Perduellio (it)
- Perduellio (en)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |