| dbo:abstract
|
- El Liber de causis (Llibre de les causes, també conegut com a Liber de bonitate pura) és una col·lecció de trenta-dues proposicions neoplatòniques, reunides en una obra atribuïda erròniament a Aristòtil. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els països àrabs i islàmics i després a Occident. La identitat de l'autor real és un misteri, però la major part del contingut està presa dels Elements de teologia de Procle. Això ho va sostenir per primera vegada Sant Tomàs d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducció de les obres de Procle al llatí. El títol original en llengua àrab va ser Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-Mahd, «El llibre de l'explicació d'Aristòtil sobre la bondat pura». El títol Liber de causis va començar a usar-se a partir de la traducció llatina de Gerard de Cremona. (ca)
- Liber de causis (Buch der Ursachen) ist der Titel einer hochmittelalterlichen lateinischen Übersetzung einer arabischen philosophischen Schrift aus dem Frühmittelalter. (de)
- Το Βιβλίο περί των αιτίων ή Βιβλίο περί του καθαρού αγαθού (Liber de causis ή Liber de expositione bonitatis purae) είναι βιβλίο γραμμένο στην αραβική γλώσσα τον 10ο ή 11ο αιώνα μ.Χ., που περιελάμβανε μέρη του έργου του Πρόκλου Στοιχείωσις θεολογική και έγινε πολύ γνωστό κατά τον Μεσαίωνα στη λατινική του μετάφραση. Το έργο γνώριζαν ο , ο Αλβέρτος ο Μέγας, ο Θωμάς Ακινάτης και ο Δάντης. (el)
- El Liber de causis (Libro de las causas, también conocido como Liber de bonitate pura) es una colección de treinta y dos proposiciones neoplatónicas, reunidas en una obra atribuida erróneamente a Aristóteles. Llegó a ser muy conocido en la Edad Media, primero en los países árabes e islámicos y luego en el Occidente. La identidad del verdadero autor es un misterio, pero la mayor parte del contenido está tomada de los Elementos de teología de Proclo. Esto lo sostuvo por primera vez Santo Tomás de Aquino, a quien siguió Guillermo de Moerbeke en su traducción de las obras de Proclo al latín. El título original en lengua árabe fue Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-maḥd, «El libro de la explicación de Aristóteles sobre la bondad pura». El título Liber de causis comenzó a usarse a partir de la traducción latina de Gerardo de Cremona. (es)
- The Liber de causis ("Book of Causes") is a philosophical work composed in the 9th century that was once attributed to Aristotle and that became popular in the Middle Ages, first in Arabic and Islamic countries and later in the Latin West. The real authorship remains a mystery, but most of the content is taken from a work by the Neoplatonic philosopher Proclus called Elements of Theology. This was first noticed by Thomas Aquinas, following William of Moerbeke's translation of Proclus' work into Latin. As such it is now attributed to a pseudo-Aristotle. (en)
- Le Livre des Causes, aussi fréquemment appelé par son nom latin, le Liber de Causis, est un texte de philosophie et principalement de métaphysique dont l'auteur (probablement grec ou arabe) est incertain. Son contenu est proche de celui des Éléments de Théologie de Proclus et semble parfois les commenter. Comme la Consolation de la philosophie de Boèce et les ouvrages de Denys l'Aréopagite, il marqua profondément la philosophie médiévale d'une influence néoplatonicienne. (fr)
- Il Liber de causis (titolo originale: Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-maḥd, "Il libro della spiegazione di Aristotele del puro dio") è un elenco di proposizioni a carattere filosofico e teologico, realizzato nel circolo filosofico di al-Kindi intorno alla metà del IX secolo. Noto all'Occidente latino con questo titolo, grazie alla traduzione fattane da Gerardo da Cremona nel 1180, fu a lungo erroneamente attribuito ad Aristotele, fino a che Tommaso d'Aquino ne contestò l'attribuzione. Il modello di un edificio sistematico del sapere che iniziava dalla logica e si concludeva con la metafisica, articolata in scienza delle cause prime e supreme, e teologia razionale della processione dell'universo dall'Uno, la quale rivendicava il carattere di scienza dimostrativa, si era così tanto affermato nei secoli che le contestazioni di Averroè e di Tommaso non impedirono che si continuasse a leggere e commentare questo testo . Dopo la chiusura delle scuole filosofiche di Atene nel 529, il pensiero di Aristotele venne in parte trascurato dall'occidente latino, ma venne conservato nei monasteri grazie ai monaci ed in Mesopotamia e Siria grazie all'opera di traduzione delle sue opere dal greco in arabo per lo più per opera dei cristiani nestoriani. I compilatori siriani e persiani però inserirono nel catalogo delle opere di Aristotele due opere apocrife di stampo neoplatonico, il Liber de causis e La teologia di Aristotele, tratto dalle Enneadi di Plotino. Citato per la prima volta da Alano di Lilla, fu considerato opera di Aristotele fino al 1268, quando Guglielmo di Moerbeke tradusse l' di Proclo, e si scoprì esserne questa la fonte immediata (Plotino ne era invece la fonte remota). Tratta dell'ordine gerarchico delle cause, a partire dalla prima, anteriore all'eternità, all'essere stesso e, di conseguenza, all'intelligibile. La causa prima risulta dunque indefinibile, ma la si può chiamare Bene, o Uno. Tutto ciò che non è Bene/Uno è molteplice: la prima di queste cose create è l'essere, seguito da un'Intelligenza pura, che è piena di forme intelligibili. Ogni anima che ne discende possiede dunque naturalmente in sé i sensibili, poiché è piena delle loro forme. L'impianto emanatista rimanda scopertamente al neoplatonismo, in particolare a Plotino. (it)
|
| rdfs:comment
|
- Liber de causis (Buch der Ursachen) ist der Titel einer hochmittelalterlichen lateinischen Übersetzung einer arabischen philosophischen Schrift aus dem Frühmittelalter. (de)
- Το Βιβλίο περί των αιτίων ή Βιβλίο περί του καθαρού αγαθού (Liber de causis ή Liber de expositione bonitatis purae) είναι βιβλίο γραμμένο στην αραβική γλώσσα τον 10ο ή 11ο αιώνα μ.Χ., που περιελάμβανε μέρη του έργου του Πρόκλου Στοιχείωσις θεολογική και έγινε πολύ γνωστό κατά τον Μεσαίωνα στη λατινική του μετάφραση. Το έργο γνώριζαν ο , ο Αλβέρτος ο Μέγας, ο Θωμάς Ακινάτης και ο Δάντης. (el)
- The Liber de causis ("Book of Causes") is a philosophical work composed in the 9th century that was once attributed to Aristotle and that became popular in the Middle Ages, first in Arabic and Islamic countries and later in the Latin West. The real authorship remains a mystery, but most of the content is taken from a work by the Neoplatonic philosopher Proclus called Elements of Theology. This was first noticed by Thomas Aquinas, following William of Moerbeke's translation of Proclus' work into Latin. As such it is now attributed to a pseudo-Aristotle. (en)
- Le Livre des Causes, aussi fréquemment appelé par son nom latin, le Liber de Causis, est un texte de philosophie et principalement de métaphysique dont l'auteur (probablement grec ou arabe) est incertain. Son contenu est proche de celui des Éléments de Théologie de Proclus et semble parfois les commenter. Comme la Consolation de la philosophie de Boèce et les ouvrages de Denys l'Aréopagite, il marqua profondément la philosophie médiévale d'une influence néoplatonicienne. (fr)
- El Liber de causis (Llibre de les causes, també conegut com a Liber de bonitate pura) és una col·lecció de trenta-dues proposicions neoplatòniques, reunides en una obra atribuïda erròniament a Aristòtil. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els països àrabs i islàmics i després a Occident. La identitat de l'autor real és un misteri, però la major part del contingut està presa dels Elements de teologia de Procle. Això ho va sostenir per primera vegada Sant Tomàs d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducció de les obres de Procle al llatí. (ca)
- El Liber de causis (Libro de las causas, también conocido como Liber de bonitate pura) es una colección de treinta y dos proposiciones neoplatónicas, reunidas en una obra atribuida erróneamente a Aristóteles. Llegó a ser muy conocido en la Edad Media, primero en los países árabes e islámicos y luego en el Occidente. La identidad del verdadero autor es un misterio, pero la mayor parte del contenido está tomada de los Elementos de teología de Proclo. Esto lo sostuvo por primera vez Santo Tomás de Aquino, a quien siguió Guillermo de Moerbeke en su traducción de las obras de Proclo al latín. (es)
- Il Liber de causis (titolo originale: Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-maḥd, "Il libro della spiegazione di Aristotele del puro dio") è un elenco di proposizioni a carattere filosofico e teologico, realizzato nel circolo filosofico di al-Kindi intorno alla metà del IX secolo. L'impianto emanatista rimanda scopertamente al neoplatonismo, in particolare a Plotino. (it)
|