| dbo:abstract
|
- S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al segle xv) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític. En el camp de les ciències socials fa referència a les circumstàncies mitjançant les quals un acte, procés o una ideologia esdevenen legítims a causa del lligam que s'estableix amb les normes, valors o lleis d'una societat donada. És el procés que condueix quelcom a ser acceptable i per a un grup o comunitat. El terme defineix el dret a exercir control sobre altres gràcies a l'autoritat atorgada per una organització o rang superior. (ca)
- Legitimation bezeichnet in der Politikwissenschaft im engeren Sinne die Rechtfertigung eines Staates für sein hoheitliches oder nichthoheitliches Handeln bzw. dessen Ergebnis. Sie stellt die Legitimität solchen Handelns, seiner Ergebnisse oder der Herrschaft her; Legitimität erfordert Legitimation. Der Begriff wird jedoch auch auf supranationale Organisationen und transnationale Akteure angewandt. (de)
- La légitimation, en sociologie, est le fait d'accorder de la légitimité à un acte, un processus fonction d'un protocole, une discipline ou une idéologie, ce qui le rend acceptable dans le débat public plus large. Le pouvoir est habituellement légitimé à travers l'autorité. Ainsi, un monarque absolu trouvait sa légitimité à travers le droit divin des rois. En droit, la légitimation d'une personne est la reconnaissance officielle de son statut particulier. En Suisse, par exemple, la reconnaissance officielle du statut des membres des missions permanentes et des fonctionnaires internationaux est appelée légitimation ; une carte de légitimation leur est alors fournie. En droit civil, pour l’état civil et en démographie, la légitimation est la reconnaissance d’un enfant non reconnu par son père biologique à sa naissance. (fr)
- Legitimation or legitimisation is the act of providing legitimacy. Legitimation in the social sciences refers to the process whereby an act, process, or ideology becomes legitimate by its attachment to norms and values within a given society. It is the process of making something acceptable and normative to a group or audience. Legitimate power is the right to exercise control over others by virtue of the authority of one's superior organization position or status. (en)
- Legitimasi adalah penerimaan dan pengakuan atas kewenangan yang diberikan oleh masyarakat kepada pimpinan yang telah diberikan kekuasaan. Sumber legitimasi telah berubah dari sudut pandang kekuatan fisik dan militer menjadi dukungan dari masyarakat secara masif. Organisasi yang memperoleh legitimasi akan memperoleh dukungan sumber daya dari lingkungannya. Sumber legitimasi yang utama adalah tradisi, karisma, atau instrumen rasional. Legitimasi terbentuk melalui komunitas yang memiliki keinginan dan tujuan bersama yang perwujudannya dalam bentuk kekuasaan. (in)
- Em sociologia, legitimação é a ação de conferir legitimidade a um ato, um processo ou uma ideologia, de modo que se torne aceitável para uma comunidade. O poder é habitualmente legitimado através da autoridade. Enquanto "legitimidade" pressupõe consenso mais ou menos generalizado, a legitimação refere-se ao modo de obtenção desse consenso entre os membros de uma coletividade. Um monarca absoluto, por exemplo, era legitimado com base no direito divino dos reis. A doutrina maquiavélica, segundo a qual o poder não provém de Deus, nem da razão, nem de uma ordem natural hierárquica, levou os governantes a buscarem legitimação e justificação para o exercício do poder. O poder tornou-se laico desde Maquiavel e tornou-se necessário buscar uma nova justificativa para ele, cujo fundamento já não se encontrasse mais em Deus, na ordem da natureza ou na própria razão. Paralelamente às teorias do direito divino dos reis, surgiram teorias políticas não teocráticas, definidas como o contratualismo dos séculos XVII e XVIII, que se contrapõem ao fundamento natural da sociedade e do poder, sustentando que a sociedade é o resultado de um pacto ou contrato hipotético, fruto do acordo de vontades. Pelo contrato social, os indivíduos renunciam à liberdade natural e a posse de bens, riquezas e armas, tranferindo-as para um terceiro - o soberano -, investido como autoridade política. Norberto Bobbio observa que Hobbes, Locke e Rousseau baseiam o princípio da legitimação da sociedade política no consenso. Para Hobbes, poder e soberania pertencem ao Estado, constituído pelo corpo político, formado pela reunião ou "multidão" de homens. Para Rousseau, os indivíduos, pelo pacto social, criam a vontade geral, como corpo político. O soberano é, pois, o povo. O governante é apenas o representante da soberania popular. Da natureza da legitimação derivam os tipos de obediência, bem como o caráter e os efeitos do seu exercício. Max Weber distingue "as classes de dominação segundo suas pretensões típicas à legitimidade, " e define os tipos puros de dominação legítima (legal-racional, tradicional e carismática) que influenciam todas as esferas da ação social. Habermas entende legitimação como decorrente da percepção, por parte dos cidadãos, de que as instituições dentro das quais eles vivem são justas, benevolentes e existem no melhor interesse deles, merecedo o seu apoio, sua lealdade e adesão. Crise de legitimação é uma condição em que uma ordem política ou um governo não é capaz de obter adesão nem de investir-se de autoridade suficiente para governar. Os altos índices de abstenção eleitoral em muitas sociedades democráticas ocidentais, por exemplo, podem ser considerados como um indicador de uma crise de legitimação. (pt)
- Легитима́ция (от лат. lex, legis, legitimus, legitima, legitimum — закон, законный, правомерный, должный, пристойный, правильный, действительный): 1.
* процесс признания социальными субъектами значимости общественно-политической реальности как в целом, так и в её отдельных проявлениях и составляющих (М. Вебер); 2.
* способы объяснения и оправдания социальных и политических отношений, их когнитивная и нормативная интерпретация (П. Бергер, Т. Лукман); 3.
* форма удостоверения личности гражданина в государствах, где нет паспортной системы; 4.
* в гражданском праве доказательство права гражданина на получение платежа, совершение какого-либо действия и т. п. (ru)
- Легітима́ція (від лат. lex, legis, legitimus, legitima, legitimum — закон, законний, правомірний, належний, пристойний, правильний, дійсний) — 1) процес визнання соціальними суб'єктами значущості суспільно-політичної реальності як в цілому, так і в її окремих проявах та складових (М.Вебер); 2) способи пояснення і виправдання соціальних та політичних відносин, їхня когнітивна та нормативна інтерпретація (П.Бергер,Т.Лукман). (uk)
- 正當化（Legitimation）是一個提供正當性（Legitimacy）的行動。在社會科學中，正當化是指一個過程；在這個過程當中，某項行為、過程、指令、政策或意識形態，透過依附於其所處社會的社會規範和價值觀而變得具正當性。這是一個令某東西或事情，在一個群體或受眾眼中變得可接受和被視作正常的過程。 正當權力，就是一個人憑藉其在一個組織內超然的身份或地位而擁有的權威來對他人行使控制的權利。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al segle xv) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític. En el camp de les ciències socials fa referència a les circumstàncies mitjançant les quals un acte, procés o una ideologia esdevenen legítims a causa del lligam que s'estableix amb les normes, valors o lleis d'una societat donada. És el procés que condueix quelcom a ser acceptable i per a un grup o comunitat. El terme defineix el dret a exercir control sobre altres gràcies a l'autoritat atorgada per una organització o rang superior. (ca)
- Legitimation bezeichnet in der Politikwissenschaft im engeren Sinne die Rechtfertigung eines Staates für sein hoheitliches oder nichthoheitliches Handeln bzw. dessen Ergebnis. Sie stellt die Legitimität solchen Handelns, seiner Ergebnisse oder der Herrschaft her; Legitimität erfordert Legitimation. Der Begriff wird jedoch auch auf supranationale Organisationen und transnationale Akteure angewandt. (de)
- Legitimation or legitimisation is the act of providing legitimacy. Legitimation in the social sciences refers to the process whereby an act, process, or ideology becomes legitimate by its attachment to norms and values within a given society. It is the process of making something acceptable and normative to a group or audience. Legitimate power is the right to exercise control over others by virtue of the authority of one's superior organization position or status. (en)
- Legitimasi adalah penerimaan dan pengakuan atas kewenangan yang diberikan oleh masyarakat kepada pimpinan yang telah diberikan kekuasaan. Sumber legitimasi telah berubah dari sudut pandang kekuatan fisik dan militer menjadi dukungan dari masyarakat secara masif. Organisasi yang memperoleh legitimasi akan memperoleh dukungan sumber daya dari lingkungannya. Sumber legitimasi yang utama adalah tradisi, karisma, atau instrumen rasional. Legitimasi terbentuk melalui komunitas yang memiliki keinginan dan tujuan bersama yang perwujudannya dalam bentuk kekuasaan. (in)
- Легитима́ция (от лат. lex, legis, legitimus, legitima, legitimum — закон, законный, правомерный, должный, пристойный, правильный, действительный): 1.
* процесс признания социальными субъектами значимости общественно-политической реальности как в целом, так и в её отдельных проявлениях и составляющих (М. Вебер); 2.
* способы объяснения и оправдания социальных и политических отношений, их когнитивная и нормативная интерпретация (П. Бергер, Т. Лукман); 3.
* форма удостоверения личности гражданина в государствах, где нет паспортной системы; 4.
* в гражданском праве доказательство права гражданина на получение платежа, совершение какого-либо действия и т. п. (ru)
- Легітима́ція (від лат. lex, legis, legitimus, legitima, legitimum — закон, законний, правомірний, належний, пристойний, правильний, дійсний) — 1) процес визнання соціальними суб'єктами значущості суспільно-політичної реальності як в цілому, так і в її окремих проявах та складових (М.Вебер); 2) способи пояснення і виправдання соціальних та політичних відносин, їхня когнітивна та нормативна інтерпретація (П.Бергер,Т.Лукман). (uk)
- 正當化（Legitimation）是一個提供正當性（Legitimacy）的行動。在社會科學中，正當化是指一個過程；在這個過程當中，某項行為、過程、指令、政策或意識形態，透過依附於其所處社會的社會規範和價值觀而變得具正當性。這是一個令某東西或事情，在一個群體或受眾眼中變得可接受和被視作正常的過程。 正當權力，就是一個人憑藉其在一個組織內超然的身份或地位而擁有的權威來對他人行使控制的權利。 (zh)
- La légitimation, en sociologie, est le fait d'accorder de la légitimité à un acte, un processus fonction d'un protocole, une discipline ou une idéologie, ce qui le rend acceptable dans le débat public plus large. Le pouvoir est habituellement légitimé à travers l'autorité. Ainsi, un monarque absolu trouvait sa légitimité à travers le droit divin des rois. En droit civil, pour l’état civil et en démographie, la légitimation est la reconnaissance d’un enfant non reconnu par son père biologique à sa naissance. (fr)
- Em sociologia, legitimação é a ação de conferir legitimidade a um ato, um processo ou uma ideologia, de modo que se torne aceitável para uma comunidade. O poder é habitualmente legitimado através da autoridade. Enquanto "legitimidade" pressupõe consenso mais ou menos generalizado, a legitimação refere-se ao modo de obtenção desse consenso entre os membros de uma coletividade. Um monarca absoluto, por exemplo, era legitimado com base no direito divino dos reis. (pt)
|