| dbo:abstract
|
- L'arracada d'arengada és el terme amb què es coneix, en el món de la joieria, el tipus d'arracada tradicional de Catalunya des de mitjan segle xviii i amb un apogeu destacat durant el segle xix. També havia rebut altres noms comuns com Jacsins o arracada de dida. Es popularitzà especialment arran dels dissenys de , precursor d'una nissaga d'òrfebres catalans d'ençà dels seus dissenys el 1838 amb or i maragdes i és considerat el model de joia més representatiu de l'Edat d'Or de la joiera catalana, juntament amb d'altres dissenys com el de la . L'arracada d'arengada és sovint feta de metalls nobles (sobretot d'or i d'argent) i consta de diverses peces. A la part superior hi ha un botó per a l'ús diari, quadrat o rectangular, i que està dissenyat per a que s’adapti al lòbul de l’orella. El centre de la peça és llarga i ametllada, amb com a mínim tres parts desmuntables: un penjant a cada costat i un tercer al mig, del qual de vegades en penja un altre de més petit que és el que fa d’acabament de tota l'arracada. El conjunt pot fer entre 2 i fins a 15 centímetres de llargada en alguns casos, fet que li confereix una silueta que, per analogia a l'arengada, li conferí aquest malnom. L'articulació horitzontal de l'arracada en tres parts li confereix un lleu i elegant moviment i una adaptabilitat al coll i al possible pentinat del cabell que contrasta en una possible visió rígida d'una arracada tant llarga i pesant. Pròpia del prometatge i del matrimoni en les famílies catalanes, per tal d'atorgar-li més majestuositat, com en el cas de les peces amb maragdes de Masriera i Manovens, els metalls es combinen amb d'altres gemmes com ara ametistes, petits diamants o topazis que també li confereixen reminiscències a temes vegetals. En el cas dels exemplars guarnits amb granats, la Catalunya del Nord ha estat històricament un lloc destacat de confecció de l'arracada d'arengada. (ca)
- The herring earring (in Catalan, arracada d'arengada), also known as Jacsins or nanny earring (arracada de dida), are the names given in jewellery to the traditional type of earring typical from Catalonia since the middle of the 18th century and with a prominent success during the 19th century. It became very popular due to the designs of , a forerunner of a long lineage of Catalan goldsmiths since his first designs in 1838 with gold and emeralds. This type of earring is considered the most representative model of the Catalan jewellery. The herring earring is mostly made of precious metals such as gold and silver and consists of several pieces. The top is a kind of a squared closing button for everyday's use and its design aims to fit the earlobe. The center of the piece, which is longer and almond-shaped, has at least three removable parts: one hanging on each side and a third one in the middle, from which sometimes a smaller one also hangs -serving as the end of the whole earring. The piece has a length between 2 and up to 15 centimeters in the most showy cases. Its silhouette resembling the typical Catalan herrings preserved in brine was the triggering for this popular alias. This jewellery piece has always been a symbol of engagement and marriage among Catalan families. To give it more majesty, the metals are usually combined with shiny gemstones such as amethysts, emeralds, small diamonds or topazes, which confer them plant themes. In the case of those garnished with garnets, the Northern Catalonia has historically been a key place for the herring earring manufacturing. (en)
|
