| dbo:abstract
|
- Abd-al-Qays o, més rar, Abd-Qays (àrab: عبد القيس, ʿAbd al-Qays, literalment ‘Servidor de(l déu) Qays’) és el nom d'una antiga tribu de l'Aràbia oriental. Aquest grup va originar els rabia (rabi'a) del que es van separar grups entre els quals els abdís vers el segle vi que van ocupar Katif i Bahrayn (no les illes sinó el territori modern d'Al-Hasa). L'oasi de Bahrayn va esdevenir Al-Ahsa al segle x. En aquest temps els Abd-al-Qays eren cristians. Un dels caps dels Xann (un dels grups de la tribu) portava el nom Amr al-Afkal. Els Abd-al-Qays estaven dividits en dos grups: Xann i Lukayz, i aquests darrers estaven dividits en nukra, al-dil, idil, i muharib ibn amr, el tres darrers confederats amb el nom d'Al-Umur. Un altre grup, els annar, estaven formats per les tribus amir ibnn al-harith (subtribus de banu màlik i banu murra), djadhima ben awf (subdividits en abd-xamns, hiyay i amr confederades sota el nom de Barajim). Foren eliminats en gran part pels que van ocupar Bahrayn i van fundar Al-Ahsa (segle IX). Al segle IX els abdís van formar alguns principats: un es va formar a ; un altre a Katif, fundat per Ibn Mismar, del grup jadhima ibn awf, i la dinastia Banu Hafs dels abdís a . A l'oasi de Bahrayn es van formar els d'al-Hassà creat per Al-Ayyash al-Muharibi, i el de , fundat per Al-Urayun, dels . Vers 863 a 868 un alida es va revoltar a Bahrayn i va provar de conquerir Hadjar sense èxit i després Al-Ahsa en mans dels Sad-Tamim; aquí ho va aconseguir finalment i amb els Sad-Tamin i una nova tribu vinguda de l'oest va atacar Al-Uryan de Juwatha, que amb l'ajut d'altres xeics dels Abd-al-Qays, va aconseguir fer front a l'alida i expulsar-lo; el rebel va haver de considerar llavors també els moviments del zandj, revoltats a Bàssora. Els Sad-Tamin, beduïns i gent de Katif es van sotmetre una generació més tard amb els missioner càrmata Abu-Saïd al-Jannabí. La revolució va esclatar el 899. primer va caure Katif, després Zara (incendiada) i finalment Hadjar tot i que va rebre ajut del califa. Així Al-Ahsa va esdevenir capital de l'estat dels càrmates d'Aràbia oriental, estat que va durar fins al 1076/1077 quan fou destruït pels uyúnides del clan al-ibrahim dels banu murra originaris d'Al-Uyun. Aquesta dinastia va entrar en decadència al final del segle xii i fou la darrera força dels Abd-al-Qays a governar la zona; el seu govern es va acabar vers el 1245. El seu membre més destacat fou el poeta Ali ben Mukarrab. (ca)
- قبيلة عبد القيس من أسد ربيعة، من عدنان. النسبة إليه عبديّ، وقيسيّ، وعبد قيس. واقتصر ابن الأثير على عبدي. كانت ديار بنيه بتهامة، ثم خرجوا إلى البحرين، واستقروا بها. وهم بطون كثيرة. (ar)
- The Abd al-Qays (Arabic: عبد القيس) was an ancient Arabian tribe from the Rabi'a branch of the North Arabian tribes. (en)
- Los abdulqaisíes o clan Abd al-Qays (en árabe: بنو عبد القيس banū 'Abd al-Qaīs) es una antigua tribu árabe de la rama Rabi'ah de los adnanitas (tribus de Arabia Septentrional). En tiempos preislámicos, los abdulqaisíes frecuentemente atacaban Irán. Cuando llegó a la mayoría de edad, Shapur II ejecutó su primer movimiento para castigar a la tribu Abd al-Qays. Dirigió un ejército que cruzó el Golfo Pérsico y devastó grandes partes de Arabia Oriental y la región histórica de Siria, matando a la mayoría de los Abd al-Qays en el camino. Más adelante en su reinado, Shapur trasladó a muchas personas de Abd al-Qays a la provincia de Kerman en Irán. Durante la conquista árabe de Irán, los abdulqaysíes emigraron a Irán en masa, y llevaron a cabo numerosas redadas por todo el sur persa. Un considerable número de abdulqaysíes se asentaron en Tavvaz, cerca de Dalaki, en la provincia de Bushehr. A principios del siglo VIII, 4.000 abdulqaysíes guerreros acompañaron a Qotayba en su campaña al Jorasán. La tribu Abd al-Qays era una de las que habitaban la costa de Arabia Oriental, incluyendo isla de Baréin. Hay muchos vacíos e incongruencias en las genealogías de Abd al-Qays en Baréin, lo que da a pensar que los bahraníes sean probablemente descendientes de una población étnicamente mixta. La sociedad bahrainí tradicionalmente se dividió en tres categorías genealógicas, en orden: "ansab" (genealogías claras), "la ansab" (unclear genealogías) y "bani khudair" (extranjero). (es)
- I Banū ʿAbd al-Qays (in arabo: ﺑﻨﻮ ﻋﺒﺪ ﺍﻟﻘﻴﺲ) sono stati un'antica tribù araba che faceva parte dei Rabi'a e che quindi apparteneva ai cosiddetti Arabi settentrionali adnaniti. Gli ʿAbd al-Qays erano insediati nella regione del Bahrein, nell'Arabia orientale, sul Golfo Persico ed erano sedentari dediti all'agricoltura, all'allevamento e alla pesca. (it)
- Banu Abedal ou Abedul Cais (em árabe: بنو عبد القيس; romaniz.: Banu Abdul Qays) foram uma antiga tribo árabe do ramo dos rebíadas das tribos do norte da Arábia (adenanitas). Habitavam a costa da , de Alhaça ao , e a ilha de Barém. Em tempos pré-islâmicos, faziam incursões frequentes na Pérsia. Quando atingiu a maioridade, o xá Sapor II (r. 309–379) dedicou-se a puni-los. Liderou um exército no Golfo Pérsico e devastou grandes partes da Arábia Oriental e Síria, massacrando a maioria deles, e deportou vários à província da Carmânia. Durante a conquista do Império Sassânida, migraram à Pérsia em grande número e realizaram incursões extensas no sul do país. Vários grupos deles se estabeleceram em Tavaz, perto de Dalaqui. No início do século VIII, 4 000 guerreiros acompanharam em suas campanhas no Coração. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- قبيلة عبد القيس من أسد ربيعة، من عدنان. النسبة إليه عبديّ، وقيسيّ، وعبد قيس. واقتصر ابن الأثير على عبدي. كانت ديار بنيه بتهامة، ثم خرجوا إلى البحرين، واستقروا بها. وهم بطون كثيرة. (ar)
- The Abd al-Qays (Arabic: عبد القيس) was an ancient Arabian tribe from the Rabi'a branch of the North Arabian tribes. (en)
- I Banū ʿAbd al-Qays (in arabo: ﺑﻨﻮ ﻋﺒﺪ ﺍﻟﻘﻴﺲ) sono stati un'antica tribù araba che faceva parte dei Rabi'a e che quindi apparteneva ai cosiddetti Arabi settentrionali adnaniti. Gli ʿAbd al-Qays erano insediati nella regione del Bahrein, nell'Arabia orientale, sul Golfo Persico ed erano sedentari dediti all'agricoltura, all'allevamento e alla pesca. (it)
- Abd-al-Qays o, més rar, Abd-Qays (àrab: عبد القيس, ʿAbd al-Qays, literalment ‘Servidor de(l déu) Qays’) és el nom d'una antiga tribu de l'Aràbia oriental. Aquest grup va originar els rabia (rabi'a) del que es van separar grups entre els quals els abdís vers el segle vi que van ocupar Katif i Bahrayn (no les illes sinó el territori modern d'Al-Hasa). L'oasi de Bahrayn va esdevenir Al-Ahsa al segle x. En aquest temps els Abd-al-Qays eren cristians. Un dels caps dels Xann (un dels grups de la tribu) portava el nom Amr al-Afkal. (ca)
- Los abdulqaisíes o clan Abd al-Qays (en árabe: بنو عبد القيس banū 'Abd al-Qaīs) es una antigua tribu árabe de la rama Rabi'ah de los adnanitas (tribus de Arabia Septentrional). En tiempos preislámicos, los abdulqaisíes frecuentemente atacaban Irán. Cuando llegó a la mayoría de edad, Shapur II ejecutó su primer movimiento para castigar a la tribu Abd al-Qays. Dirigió un ejército que cruzó el Golfo Pérsico y devastó grandes partes de Arabia Oriental y la región histórica de Siria, matando a la mayoría de los Abd al-Qays en el camino. Más adelante en su reinado, Shapur trasladó a muchas personas de Abd al-Qays a la provincia de Kerman en Irán. (es)
- Banu Abedal ou Abedul Cais (em árabe: بنو عبد القيس; romaniz.: Banu Abdul Qays) foram uma antiga tribo árabe do ramo dos rebíadas das tribos do norte da Arábia (adenanitas). Habitavam a costa da , de Alhaça ao , e a ilha de Barém. Em tempos pré-islâmicos, faziam incursões frequentes na Pérsia. Quando atingiu a maioridade, o xá Sapor II (r. 309–379) dedicou-se a puni-los. Liderou um exército no Golfo Pérsico e devastou grandes partes da Arábia Oriental e Síria, massacrando a maioria deles, e deportou vários à província da Carmânia. Durante a conquista do Império Sassânida, migraram à Pérsia em grande número e realizaram incursões extensas no sul do país. Vários grupos deles se estabeleceram em Tavaz, perto de Dalaqui. No início do século VIII, 4 000 guerreiros acompanharam em suas campanha (pt)
|
