Macumere

Segundu una paristòria connota meda in totu sa Sardigna, su nùmene de Macumere benit dae sas paràulas Macu e Mere. Sa veridade est chi Macumere est unu tzentru antigu meda, nàschidu deretu comente bidda de importu mannu ca est in unu giassu ue rugrant totu sas àndalas de sa Sardigna, chi collegant su cabu de giosso cun su cabu de susu. Sa prima atestatzione de su nùmene est istada Macompsissa registrada in s'itineràriu de Tolomeu.

Pro su linguista tedescu Wagner su topònimu benit da sa paràula pùnica Macom chi cheret nàrrere "logu". Pro su canònigu Spano benit dae su fenìtziu Macomel e cheret nàrrere “logu artu, logu de Deus”. Botticini imbetzes narat chi su topònimu benit dae su gregu Magis “pane impastadu” o dae su semìticu Magon + Meli “tzitade de su mele”. Pittau imbetzes at dadu un’orìgine sardiana a su topònimu narende chi tenet su matessi significadu de sa forma fenìtziu-pùnica de Magom - “situ, logu”. Dedola narat chi est imparentadu cun su topònimu de sa bidda de Magumadas duncas “giassu abitadu” e dae su pùnicu Maqohàr “logu de su monte”.

Bisòngiat de ammontare puru chi su cultu de su deus sardu antigu naradu Merre benit postu in assòtziu a sa paràula pùnica Mqm (logu, santuàriu), ma puru Mrr (logu, giassu fortificadu); a pustis bi sunt duas paràulas giudeas Maqom “logu, giassu” e Maron (situ postu in artu, duncas tzitade posta in artu). Sas primas atestatziones sunt registradas in s’edade de mesu e benint dae su Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu (XI-XII sèculos) cun sa forma Macumeri; dae sas dègumas de su de XIV sèculos (in ue agatamus sas formas de Macumerio e Macomerio); dae sos Protzessos contra de sos Arboreas de su matessi sèculu in ue agatamus puru sa forma Machumere; e pro agabbare dae su Còdighe Diplomàticu de Tola in su documentu connotu comente S’ùrtima paghe de Lianora de s’annu 1388 chi registrat sa forma de Macumeri.

Sa tzitade de Macumere est posta a un’artària de 563 m. in subra de su mare in campos de basaltu, tenet unu territòriu chi mesurat 122, 58 km cuadrados, e chi s’agatat in s’ala de giosso in su Campu naradu Campu Castigadu (m. 430) e in s’ala otzidentale in su Monte de Sant’Antoni (m. 808). Ma est s’ala de su cabu de susu cussa prus manna cun totu sa Campeda (650 m.), su Monte Manai (795 m.), su Monte Muradu (690 m.) e unu tretu de sos Montes de su Màrghine; in s’ala orientale su territòriu de Macumere est marcadu dae sa badde de su Riu S’Adde.

Su territòriu de Macumere est ricu meda de istigas de cada tempus: sunt istados tzensidos 104 nuraghes e/o protonuraghes narados gasi: sunt istadas tzensidas 19 domus de gianas intre de sas cales ammentamus cussa de su Succoronis o Succuronis e sas àteras chi s’agatant in sas necròpoli ipogèicas naradas de Filigosa, Meriaga, Funtana Giaga, Tamara.

Sunt istados tzensidos 5 dolmen narados Aeddo, Edrosu, Terra Tenera, Bidui, Sa Perda de s’Altare, e 16 tumbas de sos gigantes naradas Edrosu, Chentu Istradas, Sas Giagas, Santa Barbara, Tamuli I, Tamuli II, Tamuli III, Ispadazzu, Lavredu, Sa Pattada, Su Gunventu, Castigadu, Tossilo o Tossilu, Puttu 'e Oes, Solene, sa Figuranchida, Su Cadalanu. Tzensida fintzas una allèe couvert in su giassu naradu Sa Tanca de sa Marchesa e una inuràllia megalìtica narada Pedra Oddetta. Cherent ammentados puru sos 3 amparos chi s’agatant in sas percas in sos logos narados Monte Manai A, Monte Manai B, S’Adde.

Pro s’època romana in Macumere sunt istadas tzensidas sas ruinas naradas Sas Ruinas de su Cumbentu 'e Bangius e tratos de s’istrada romana in sos giassos narados Sa Tanca de Mertzioro Murenu, Santa Maria e in s’essida de sa tzitade pro Tàtari.

Sa crèsia de Macumere de importu prus mannu est cussa de Santu Pantaleo chi s’agatat in s’istradone a curtzu a sas ruinas de su Casteddu (o sa Presone 'Etza): sa crèsia de Santu Pantaleo est istada fraigada in su de XVI sèculos, ma un’ala est prus antiga e fortzis fiat una cresiedda in intro de su Casteddu; sa crèsia est fraigada cun s’istile gòticu-cadalanu e est una de sas mègius testimonias de cuss'època.

A curtzu s’agatat sa crèsia de Santa Rughe de su de XVII sèculos chi est cara a cara a sa domo Attene fraigada in s'època aragonesa. In su tzentru istòricu a pagu tretu si podent agatare e bìdere sa domo in ue est nàschidu su poeta tzegu Mertzioro Murenu e cussa chi issu e totu aiat fatu fraigare pro istare.

Sas àteras crèsias chi agatamus in su tzentru abitadu sunt cussas de Santa Maria de su Sucursu, fraigada in s’edade de mesu (chi est istada acontzada dae pagos annos e chi in antis fiat dedicada a Santu Nigola) e sa crèsia de Nostra Segnora de Ìtria, chi est antiga meda e s’agatat a curtzu de su campusantu. In su tzentru istòricu b’aiat una cresiedda narada de Sant’Antiogu ma nch’est istada ghetada a s’agabbu de su sèculu passadu. Sas àteras crèsias sunt noas e sunt istadas fraigadas a pustis de s'isvilupu de sa tzitade e sunt sa de sa Madonna de sas Missiones, de Santu Frantziscu e de sa Sacra Famìlia. Sas crèsias in sartu sunt imbetzes cussas de Sant’Antoni de su Monte, fraigada in su de XVIII sèculos e cussas derrotas de Sant’Arbara e de sa Madalena.

In sa tzitade, in s’istradone, si podent bìdere palatzos fatos in s’istile liberty a s’agabbu de su de XIX sèculos, chi fiant sas residèntzias de sas famìlias arribadas a Macumere pro contivigiare s’indùstria caseària. Sos bighinados prus antigos de Macumere sunt cussos de Santa Rughe, Sa Rocchitta e s’istradone a sos cales in sos annos de s'isvilupu si sunt annantos cussos de Bonudrau, Padru 'e Làmpadas, Santa Maria e Sertinu; s’ùrtimu imbetzes est istadu cussu de Iscalarba.

Dae prus de deghe annos in Macumere benit organizada sa Mustra Regionale de su Libru in Sardigna. Dae annos meda benit fata puru una festa in su tzentru istòricu cun sa manifestatzione narada Sete Carrelas chi pro una chida faghet torrare sa gente in sas carreras prus antigas de Macumere. In tzitade s'agatant unu muntone de assòtzios culturales e de volontariadu e sa cunfrarias.

In Macumere si podet bisitare su Museu de sas Artes Antigas, sa Domo de Mertzioro Murenu, sa Domo Attene e su Museu Archeològicu de su Màrghine.

B'est dae 50 annos sa Biblioteca Comunale chi est manna meda e chi tenet sa sede sua in su "Padiglione Castagna" e b'est puru su Tzentru de sos Servìtzios Culturales de s'UNLA chi tenet sa sede sua in sas ex "Casermas Mura".

S'atividade econòmica de importu prus mannu fintzas a carchi annu a oe fiat sas indùstrias pro sa produida de su casu e de pannos e mantas. Dae unos cantos annos andant meda bene sos masellos industriales e su traballu pro sa trasformatzione alimentare de sa petza.

Est semper forte sa presèntzia de sos sordados, sos de su de 5 Regimentos Gèniu "Guastadores" de sa Brigada Tàtari, cun su cumandu de sa cumpangia de sos Carabineris, e cun sa presèntzia de sa Guàrdia de sa Finàntzia e de sa Politzia. Sa Caserma issoro est istada posta dae su Ministeru de sa Difesa a intro de unu progetu–pilota comente “Caserma aberta e integrada cun su territòriu”, cun una sèrie de inditos chi sunt mirados a sa fraigada de istruturas isportivas e pro su recreu, abertas a sa populatzione tzivile e sos militares cun pischina coberta, àulas multimediales pro s'insegnamentu universitàriu a tesu, Tzentru Polifuntzionale pro su tempus lìberu, campos polivalentes e una discoteca.

De importu mannu fintzas sa presèntzia de sas iscolas superiores chi faghent arribare in tzitade sos giòvanos e sos dotzentes dae foras. Est in crisi manna su sistema de sas istradas ferradas.

S'economia de Macumere a dies de oe est fata in antis de totu dae sos servìtzios: s'agatant galu ufìtzios de importu mannu, sos isportellos bancàrios, sos artesanos chi ant sas atividades issoro in su giassu de Bonudrau, mentres àteras atividades s'agatant in su giassu industriale de Tossilo a làcana cun su territòriu de Bòrore e a curtzu de s'istrada Istatale 131. De importu mannu sa presèntzia de sas cooperativas sotziales chi dant assistèntzia manna e traballu a sos disàbiles.

In sas ex Casermas “Mura” benit fata sa Fiera de sa Sardigna Tzentrale, cun sa mustra de sos produtos de su cummèrtziu, de sos mastros de s'artesania e de sos servìtzios; sa manifestatzione est divènnida sa de importu prus mannu in Sardigna, segunda petzi a sa Fiera Internatzionale de Casteddu.

In su beranu, cando sas normas sanitàrias e veterinàrias lu permitint, benint fatas sas mustras-mercadu (a livellu provintziale, regionale e istatale) de su bestiàmene berbeghinu, càbrinu e bòinu, chi siat iscritu a s’Albu Genealògicu. Macumere at unu territòriu mannu e ricu de pàsculos bonos meda pro s’allevamentu: su bestiàmene est de calidade seletzionada, valutadu 40 milliardos de liras betzas, e in su territòriu de Macumere s’agatant 32.000 berbeghes e 3.000 cabras. No est de badas, chi Macumere benit numenada puru comente sa "Sa capitale de su casu". In Macumere, b’at fintzas sa sea de su Cunsòrtziu Sardu-Latziale pro sa Tutela de su Casu Pecorinu-Romanu, su casu sardu chi benit bèndidu de prus in su mundu (USA, Cànada, etz.); in sa Zona Industriale s'agatant aziendas meda chi traballant milliones de litros de late a s’annu.

In antis de sa crisi manna, Macumere fia sa “Capitale de su Setore Tèssile Sardu”, cun s’Alas-Texal e cun sa Tirsotex, Legler e Queen: aziendas chi in custos annos ant bidu limitadu s’aportu ocupatzionale a pagu o nudda.

Su patronu de Macumere est Santu Pantaleo, chi cada annu benit festadu a sa fine de su mese de trìulas, ma est de importu mannu finas sa festa de Sant’Antoni de su Monte, chi cada annu in sas primas 13 dies de su mese de làmpadas previdit 13 dies de pregadoria e festa in su Monte de Sas Coas. Benit festada fintzas Santa Maria de su Sucursu.

• Sa famìlia de sos PINNA (XVIII sec.): Domìnigu e Pedru Frantziscu Pinna, chi beniant dae una famìlia de allevadores mannos de bestiàmene: su primu fiat puru magistradu e su segundu imbetzes fiat unu preìderu. Fiant amigos meda de Giuanne Maria Angioy a su cale aiant dadu un’agiudu mannu in sa martzia dae Casteddu a Tàtari. Contra a issos si fiat postu su frade issoro, Sarbadore, chi fiat unu abogadu.
• Mertzioro Murenu: nàschidu in su 1803 est mortu in su 1854. Su sambenadu de su babbu suo fiat Ledda. Connotu comente s’Omero de su Màrghine fiat tzegu dae minore. Est istadu unu de sos poetas “a bolu” prus mannos de totu sa Sardigna. Sa poesia sua fiat de denùntzia contra sos printzipales.

• Costantinu Oggiano: nàschidu in 1892 e mortu in su 1964, est istadu deputadu in sos annos Trinta de su de XX sèculos e at semper traballadu pro agricoltura.

• Nereide Rudas: nàschida in su 1925 est istada dotzente de Psichiatria in sas Universidades de Roma e de Casteddu. At istudiadu meda sa criminologia sarda e est puru una iscritora famada.

• Geppi Cucciari: nàschida in su 1973, laureada in leges est un’atora, una còmica, un’iscritora e una condutora televisiva famada.

• M. A. Sanna, Macumere, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 50-52.
• (IT) Vittorio Angius, Dizionario geografico storico statistico commerciale degli stati di Sua Maestà il re di Sardegna: Sardegna., X, Nùgoro, Editrice Archivio Fotografico Sardo, 2000 [1834], pp. 8-15, OCLC 894820561. URL consultadu su 20 nadale 2021.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Macomer, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 3, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, pp. 891-901, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT) Francesco Cesare Casula, Macomer, in DI.STO.SA. - Dizionario storico sardo, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2001, pp. 877-878, ISBN 9788871382418, OCLC 470391425.
• (SC, IT) Maurizio Virdis, Il condaghe di Santa Maria di Bonarcado, Tàtari/Casteddu, Centro di studi filologici sardi/CUEC, 2002, ISBN 978-88-8467-094-6, OCLC 878726576.
• (IT) Giovanni Cucca, Macomer: documenti, cronache e storia di un centro abitato, Ceraxius, DAC SERVICE, 1996, OCLC 954791853.
• (IT) Giovanni Cucca, Macomer. Settecento sabaudo, Muristenis, Ghiani, 2000.
• (IT) Giovanni Cucca, La comunità di Macomer in età spagnola, Muristenis, Ghiani, 2005, OCLC 955192119.
• (IT) Giovanni Cucca, Macomer. Ottocento, Muristenis, Ghiani, 2006.
• (LA, IT) Giovanni Francesco Fara, Macomelis, in Enzo Cadoni (a incuru de), Sardiniae Chorographiam, tradutzione de Maria Teresa Laneri, cun notas biogràficas e istòricas a incuru de Raimondo Turtas, Tàtari, Gallizzi, 1992 [1835], p. 180, OCLC 886513630.
• (IT) Francesco Floris, Macomer, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 5, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, pp. 493-495, OCLC 879939459. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).
• (IT) Gino Kalby Pitzolu, Macopsisa, Macomer: cinquemila anni di storia, Salerno, Ripostes, 1990, OCLC 879926147.
• (IT) Gino Kalby Pitzolu, Sull'origine del nome Macomer, Aristanis, S'Alvure, 1996.
• (IT) Gino Kalby Pitzolu, Il centro antico di Macomer, Aristanis, 1997.
• (IT) Mario Ligia, Macomer: tra storia e leggenda, Macomer, Eurografica, 1990, OCLC 879812750.
• (IT) Alberto Moravetti, Ricerche archeologiche nel Marghine-Planargia, vol. 1, Tàtari, Carlo Delfino editore, 1998, pp. 9-209, ISBN 978-88-7138-169-5, OCLC 1146534261.
• (IT) Massimo Pittau, Macomer, in I toponimi della Sardegna: significato e origine dei nomi di luogo in 83 comuni, 2011, ISBN 978-88-6025-159-6, OCLC 767577627.
• (IT) Pietro Sella, Ischedas 155, 856, 1304, 2062, 2276 (in sas formas Macomerio e Macumerio), in Rationes decimarum Italiae nei secoli XIII e XIV. Sardinia, Studi e testi, Tzitade de su Vaticanu, 1945, OCLC 631930398.
• (IT) Pasquale Tola, Codex diplomaticus Sardiniae, in sa forma Macumeri, vol. 1, Torinu, 1861-68, p. 834/2, OCLC 759743536.

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.macomer.nu.it.
• Macumere, in In sos logos de Angioy, Istitutu de Istùdiu e Chircas "Camillo Bellieni". URL consultadu su 2 austu 2024.