Lo Poema de Boecis
| Tipe | òbra literària  |
|---|---|
| Lenga originala | Occitan ancian e lemosin |
| Genre artistic | poesia |
| Publicacion | sègle XI |
modificar  |
|
Lo Poema de Boecis es un tèxte en occitan escriut sia au començar deu sègle XI en dialècte lemosin.
Extrach
[modificar | Modificar lo còdi]XXIII
- Cum jaz Boecis e pena, charceraz,
- Plan se sos dols e sos menuz pecaz,
- D’una donzella fo laïnz visitaz:
- Filla·s al rei qui a granz poestaz.
- Ella·ta bella, reluzent lo palaz.
- Lo mas o intra, inz es granz claritaz;
- Ja no es obs fox i sia alumnaz:
- Veder pot l’om per quaranta ciptaz.
- Qual ora·s vol, petitas fai asaz;
- Cum ella s’auça, cel a del cap polsat;
- Quant be se dreça lo cel a pertusat,
- E ve laïnz tota la majestat.
XXIV
- Bella·s la donna e·l vis a ta preclar,
- Davan so vis nulz om no·s pot celar;
- Ne eps li omne qui sun ultra la mar
- No potden tant e lor cors cobetar
- Qu’ella de tot no vea lor pessar.
- Qui·e leis se fia, morz no l’es a doptar.
XXV
- Bella·s la donna, mas molt es de longs dis,
- No·s pot rascundre nulz om denant so vis.
- Hanc no vist omne, ta grant onor aguís,
- Si·l forfez tan dont ella·s rangurís,
- Sos corps ni s’arma miga per ren guarís;
- Quoras que·s vol s’en a lo corps aucís
- E pois met l’arma en effern e somsís:
- Tal li comanda qui totz dias la bris.
- Ella metesma ten claus de paradís,
- Quoras que·s vol, laïnz col sos amigs.
- Bels sun si drap, no sai nommar lo fil,
- Mas molt per foren de bon e de sobtil.
- Ella se·ls fez, avia anz plus de mil.
- Ta no son vel, miga lor prez avil.
XXVII
- Ella medesma teiset so vestiment
- Que negus om no pot desfar neient.
- Pur l’una fremna qui vers la terra pent
- Non comprarias ab mil liuras d’argent.
- Ella ab Boeci parlet ta dolzament:
- «Molt me derramen donzellet de jovent,
- Que zo esperen que faza a lor talen.
- Primas me amen, pois me van aïssent;
- La mi'amor ta mal van deperden».
XXVIII
- Bel sun li drap que la domn’a vestit;
- De caritat e de fe sun bastit.
- I sun ta bel, ta blanc e ta quandid,
- Tant a Boecis lo vis esvanuit
- Que el zo pensa: uel sien amosit.
