ritu

Borrowed from Latin rītus.

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [ˈri.tu]

ritu m (plural ritus)

1. rite

• ritual

• “ritu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ritu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ritu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ritu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

ritu m (plural riti)

1. rite

• “ritu” in INFCOR: Banca di dati di a lingua corsa

ritu

1. accusative/dative/genitive singular indefinite of rita

ritu

1. indefinite accusative singular of rita
2. indefinite dative singular of rita
3. indefinite genitive singular of rita

rītū

1. ablative singular of rītus

ritu m

1. inflection of rits:
   1. accusative/instrumental singular
   2. genitive plural