etern

From Latin aeternus. First attested in the 13th century.^[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əˈtɛrn]
• IPA^(key): (Valencia) [eˈtɛɾn]

etern (feminine eterna, masculine plural eterns, feminine plural eternes)

1. eternal

   Synonym: eternal

• eternament

• eternitat

• “etern” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “etern” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “etern” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• IPA^(key): /eˈtɛrŋ/

etern

1. eternal

Borrowed from Latin aeternus.

etern m or n (feminine singular eternă, masculine plural eterni, feminine and neuter plural eterne)

1. eternal, perpetual

etern

1. definite singular of eter