deduir
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Borrowed from Latin dēdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]deduir (first-person singular present dedueixo, first-person singular preterite deduí, past participle deduït)
- (transitive) to deduce
- (transitive) to deduct
- Synonym: rebaixar
Conjugation
[edit] Conjugation of deduir (third conjugation, with -eix-)
| infinitive | deduir | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | deduint | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | deduït | deduïda | |||||
| plural | deduïts | deduïdes | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | dedueixo | dedueixes | dedueix | deduïm | deduïu | dedueixen | |
| imperfect | deduïa | deduïes | deduïa | deduíem | deduíeu | deduïen | |
| future | deduiré | deduiràs | deduirà | deduirem | deduireu | deduiran | |
| preterite | deduí | deduïres | deduí | deduírem | deduíreu | deduïren | |
| conditional | deduiria | deduiries | deduiria | deduiríem | deduiríeu | deduirien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | dedueixi | dedueixis | dedueixi | deduïm | deduïu | dedueixin | |
| imperfect | deduís | deduïssis | deduís | deduíssim | deduíssiu | deduïssin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | dedueix | dedueixi | deduïm | deduïu | dedueixin | |
| negative (no) | — | no dedueixis | no dedueixi | no deduïm | no deduïu | no dedueixin | |
Derived terms
[edit]Related terms
[edit]Further reading
[edit]- “deduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.