oxigenar

From oxigen +‎ -ar.

• IPA^(key): (Central) [uɡ.zi.ʒəˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [oɡ.zi.ʒəˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [ok.si.d͡ʒeˈnaɾ]

oxigenar (first-person singular present oxigeno, first-person singular preterite oxigení, past participle oxigenat); root stress: (Central, Balearic) /ɛ/; (Valencia) /e/

1. (transitive) to oxygenate

• oxigenació

• “oxigenar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “oxigenar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “oxigenar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oxigenar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Hyphenation: o‧xi‧ge‧nar

oxigenar (first-person singular present oxigeno, first-person singular preterite oxigenei, past participle oxigenado)

1. to oxygenate

• IPA^(key): /oɡsixeˈnaɾ/ [oɣ̞.si.xeˈnaɾ]
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: o‧xi‧ge‧nar

oxigenar (first-person singular present oxigeno, first-person singular preterite oxigené, past participle oxigenado)

1. to oxygenate

• “oxigenar”, in Diccionario de la lengua española [Dictionary of the Spanish Language] (in Spanish), online version 23.7, Royal Spanish Academy [Spanish: Real Academia Española], 2023 November 28